MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV
PER A LA 100a JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS
[18 d’octubre de 2026]
Un en Crist, units en la missió
Benvolguts germans i germanes,
Per a la Jornada Mundial de les Missions de 2026, que marca el centenari d’aquesta celebració, instituïda per Pius XI i tan estimada per l’Església, he triat el tema «Un en Crist, units en la missió». Després de l’Any Jubilar, desitjo exhortar tota l’Església a continuar amb alegria i zel en l’Esperit Sant el camí missioner, que requereix cors unificats en Crist, comunitats reconciliades i, en tothom, disponibilitat per col·laborar amb generositat i confiança.
Reflexionant sobre el nostre ser un en Crist i estar units en la missió, deixem-nos guiar i inspirar per la gràcia divina, per «renovar en nosaltres el foc de la vocació missionera» i avançar junts en el compromís de l’evangelització, en «una època missionera nova» en la història de l’Església (Homilia en la Missa per al Jubileu del Món Missioner i dels Migrants, 5 d’octubre de 2025).
- Un en Crist. Deixebles missioners units en Ell i amb els germans i les germanes
Al centre de la missió hi ha el misteri de la unió amb Crist. Abans de la seva Passió, Jesús va pregar al Pare: «Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m’heu enviat» (Jn 17,21). En aquestes paraules es revela el desig més profund del Senyor Jesús i, al mateix temps, la identitat de l’Església, comunitat dels seus deixebles: ser una comunió que neix de la Trinitat i que viu de i en la Trinitat, al servei de la fraternitat entre tots els éssers humans i de l’harmonia amb totes les criatures.
Ser cristians no és, abans de res, un conjunt de pràctiques o idees: és una vida en unió amb Crist, en la qual participem de la relació filial que Ell viu amb el Pare en l’Esperit Sant. Significa estar en Crist com les sarments al cep (cf. Jn 15,4), immersos en la vida trinitària. D’aquesta unió brolla la comunió recíproca entre els creients i neix tota fecunditat missionera. Sí, «la comunió representa alhora la font i el fruit de la missió», com va ensenyar sant Joan Pau II (cf. Exhort. ap. Christifideles laici, 32).
Per això, la primera responsabilitat missionera de l’Església és renovar i mantenir viva la unitat espiritual i fraterna entre els seus membres. En moltes situacions assistim a conflictes, polaritzacions, incomprensions i desconfiança mútua. Quan això succeeix també a les nostres comunitats, se’n debilita el testimoni. La missió evangelitzadora, que Crist va confiar als seus deixebles, requereix abans de tot cors reconciliats i desitjosos de comunió. En aquesta perspectiva, serà important intensificar el compromís ecumènic amb totes les Esglésies cristianes, aprofitant també les oportunitats que ofereix la celebració conjunta del 1700è aniversari del Concili de Nicea.
Per últim —però no menys important—, ser «un en Crist» ens crida a mantenir sempre la mirada fixada en el Senyor, perquè Ell sigui veritablement el centre de la nostra vida personal i comunitària, de cada paraula, acció i relació interpersonal, de manera que puguem exclamar amb admiració: «La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi» (Ga 2,20). Això serà possible en l’escolta constant de la seva Paraula i en la gràcia dels sagraments, per ser pedres vives de l’Església, cridada avui a recollir les instàncies fonamentals del Concili Vaticà II i del posterior Magisteri pontifici, en particular del papa Francesc. De fet, com afirma sant Pau, «quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor» (2Co 4,5). Reitero, per tant, les paraules de sant Pau VI: «No hi ha veritable evangelització mentre no s’anunciï el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el Regne, el misteri de Jesús de Natzaret, Fill de Déu» (Exhort. ap. Evangelii nuntiandi, 22). Aquest procés d’autèntica evangelització comença en el cor de cada cristià per estendre’s a tota la humanitat.
Per tant, com més units estiguem en Crist, més podrem complir junts la missió que Ell ens confia.
- Units en la missió. Perquè el món cregui en Crist Senyor
La unitat dels deixebles no és un fi en si mateixa: està ordenada a la missió. Jesús ho afirma amb claredat: «Així el món creurà que vós m’heu enviat» (Jn 17,21). És en el testimoni d’una comunitat reconciliada, fraterna i solidària on l’anunci de l’Evangeli troba tota la seva força comunicativa.
En aquesta perspectiva, val la pena recordar el lema del beat Paolo Manna: «Tota l’Església per a la conversió de tot el món». Aquest expressa sintèticament l’ideal que va animar la fundació, el 1916, de la Unió Pontifícia Missionera. A ella, en el seu 110è aniversari, li expresso el meu reconeixement i la meva benedicció pel seu compromís d’animar i formar l’esperit missioner dels sacerdots, les persones consagrades i els fidels laics, afavorint la unió de totes les forces evangelitzadores. De fet, cap batejat no és aliè ni indiferent a la missió: tots, cadascun segons la seva vocació i condició de vida, participen en la gran obra que Crist confia a la seva Església. Com ha recordat en diverses ocasions el papa Francesc, l’anunci de l’Evangeli és sempre una acció coral, comunitària, sinodal.
Per això, estar units en la missió significa custodiar i alimentar l’espiritualitat de comunió i col·laboració missionera. En créixer cada dia en aquesta actitud, aprenem amb la gràcia divina a mirar cada vegada més els nostres germans i germanes amb ulls de fe, a reconèixer amb alegria el bé que l’Esperit suscita en cadascun, a acollir la diversitat com a riquesa, a portar les càrregues els uns dels altres i a cercar sempre la unitat que ve de l’Alt. De fet, tots tenim junts una sola missió rebuda de «un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot» (Ef 4,5-6). Aquesta espiritualitat constitueix la forma quotidiana del discipulat missioner. Ens ajuda a recuperar una visió universal de la missió evangelitzadora de l’Església, superant la fragmentació dels esforços i les divisions faccioses —“de Pau”, “d’Apol·ló”— entre els seguidors de l’únic Senyor (cf. 1Co 1,10-12).
La unitat missionera, òbviament, no s’ha d’entendre com a uniformitat, sinó com a convergència dels diferents carismes amb un mateix objectiu: fer visible l’amor de Crist i convidar tothom a l’encontre amb Ell. L’evangelització es realitza quan les comunitats locals col·laboren entre elles i quan les diferències culturals, espirituals i litúrgiques s’expressen plenament i harmònicament en la mateixa fe. Per això, encoratjo les institucions i realitats eclesials a enfortir el sentit de comunió missionera eclesial i a desenvolupar amb creativitat formes concretes de col·laboració entre elles, per a la missió i en la missió.
Aprofito l’ocasió per expressar el meu agraïment a les Obres Missioneres Pontifícies pel seu servei a la cooperació missionera, que vaig poder experimentar amb gratitud durant el meu ministeri al Perú. Aquestes obres —Propagació de la Fe, Infància Missionera, Sant Pere Apòstol i Unió Missionera— continuen alimentant i formant la consciència missionera dels fidels, des dels petits fins als grans, i promovent una xarxa de pregària i caritat que connecta les comunitats de tot el món. És significatiu que la fundadora de l’Obra de la Propagació de la Fe, la beata Pauline Marie Jaricot, ideés fa dos-cents anys el Rosari vivent, que encara avui reuneix nombrosos fidels en grups a distància per resar per totes les necessitats espirituals i missioneres. Cal recordar que, precisament a proposta de l’Obra de la Propagació de la Fe, Pius XI va instituir el 1926 la celebració de la Jornada Mundial de les Missions, els donatius de la qual, recollits cada any, són distribuïts per ella, en nom del Papa, per a les diverses necessitats de la missió de l’Església. Les quatre obres, en conjunt i cadascuna en la seva especificitat, continuen exercint un paper valuós per a tota l’Església. Són un signe viu de la unitat i la comunió missionera eclesial. Convido tothom a col·laborar-hi amb esperit de gratitud.
- Missió de l’amor. Anunciar, viure i compartir l’amor fidel de Déu
Si la unitat és la condició de la missió, l’amor n’és l’essència. La Bona Nova que estem enviats a anunciar al món no és un ideal abstracte: és l’Evangeli de l’amor fidel de Déu, encarnat en el rostre i en la vida de Jesucrist.
La missió dels deixebles i de tota l’Església és la prolongació, en l’Esperit Sant, de la missió de Crist; una missió que neix de l’amor, es viu en l’amor i condueix a l’amor. Tant és així que el mateix Senyor, en la seva gran pregària al Pare abans de la Passió, després d’haver invocat la unitat dels deixebles, conclou així: «Perquè l’amor amb què m’heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo» (Jn 17,26). Els apòstols després van evangelitzar impulsats per l’amor de Crist i per Crist (cf. 2Co 5,14). De la mateixa manera, al llarg dels segles, multituds de cristians, màrtirs, confessors i missioners han donat la vida per fer conèixer aquest amor diví al món. Així, la missió evangelitzadora de l’Església continua sota la guia de l’Esperit Sant, Esperit d’amor, fins a la fi dels temps.
Per això, desitjo agrair especialment els missioners i missioneres ad gentes d’avui; persones que, com sant Francesc Xavier, han deixat la seva terra, la seva família i tota seguretat per anunciar l’Evangeli, portant Crist i el seu amor a llocs sovint difícils, pobres, marcats pels conflictes o culturalment llunyans. Continuen entregant-se amb alegria malgrat les adversitats i les limitacions humanes, perquè saben que Crist mateix, amb el seu Evangeli, és la riquesa més gran que es pot compartir. Amb la seva perseverança mostren que l’amor de Déu és més fort que qualsevol barrera. El món encara necessita aquests valents testimonis de Crist, i les comunitats eclesials continuen necessitant noves vocacions missioneres, que hem de portar sempre en el cor i per les quals hem de pregar contínuament al Pare. Que Ell ens concedeixi el do de joves i adults disposats a deixar-ho tot per seguir Crist en el camí de l’evangelització fins als confins de la terra!
En admirar els missioners i les missioneres, faig una crida especial a tota l’Església: unim-nos tots a ells en la missió evangelitzadora mitjançant el testimoni de la vida en Crist, la pregària i la contribució a les missions. Sovint, com ho sabem, «l’Amor no és estimat», com va dir sant Francesc d’Assís, a qui mirem de manera especial en complir-se vuit-cents anys del seu pas al cel. Deixem-nos contagiar pel seu desig de viure en l’amor del Senyor i de transmetre’l als propers i als llunyans, perquè, com afirmava: «Molt ha de ser estimat l’amor d’Aquell que tant ens va estimar» (sant Bonaventura de Bagnoregio, Llegenda major, cap. IX, 1; Fonts franciscanes, 1161). Sentim-nos també estimulats pel zel de santa Teresa de l’Infant Jesús, que es va proposar continuar la seva missió fins i tot després de la mort, declarant: «Al cel desitjaré el mateix que desitjo ara a la terra: estimar Jesús i fer-lo estimar» (Carta a l’abat M. Bellière, 24 de febrer de 1897).
Animats per aquests testimonis, comprometem-nos tots a contribuir, cadascú segons la seva vocació i els dons rebuts, a la gran missió evangelitzadora, que és sempre obra de l’amor. Les vostres pregàries i el vostre suport concret, especialment amb motiu de la Jornada Mundial de les Missions, seran de gran ajuda per portar l’Evangeli de l’amor de Déu a tothom, especialment als més pobres i necessitats. Cada do, per petit que sigui, esdevé un acte significatiu de comunió missionera. Per això renovo el meu sincer agraïment «per tot el que fareu per ajudar-me a donar suport als missioners arreu» (Videomissatge per a la Jornada Mundial de les Missions 2025). I, per afavorir la comunió espiritual, us deixo, juntament amb la meva benedicció, aquesta senzilla pregària:
Pare sant, concediu-nos ser u en Crist, arrelats en el seu amor que uneix i renova. Feu que tots els membres de l’Església estiguin units en la missió, dòcils a l’Esperit Sant, valents a l’hora de donar testimoni de l’Evangeli, anunciant i encarnant cada dia el vostre amor fidel per cada criatura.
Beneïu els missioners i les missioneres, doneu-los suport en el seu esforç, preserveu-los en l’esperança.
Maria, Reina de les missions, acompanyeu la nostra tasca evangelitzadora a tots els racons de la terra; feu-nos instruments de pau i feu que el món sencer reconegui en Crist la llum que salva. Amén.
Vaticà, 25 de gener de 2026, III diumenge del Temps de durant l’any, festa de la Conversió de l’apòstol sant Pau.
LLEÓ PP. XIV
