Data: 1 de febrer de 2026

Estimats diocesans,

El Pla d’Evangelització de la diòcesi contempla com a objectiu per a aquest curs “incrementar la participació de totes les vocacions i carismes en la vida de les comunitats, des de la consciència que tots som corresponsables en la vida de l’Església”. El Sínode sobre la sinodalitat ha accentuat la importància de la corresponsabilitat de tots en la vida i la missió de l’Església, cadascú d’acord amb la pròpia vocació i missió. Per això, ha parlat de “corresponsabilitat diferenciada”.

Poc després del Concili Vaticà II, el Card. Suenens va escriure un influent llibre sobre “La corresponsabilitat en l’Església d’avui” (1968). Aquest tema va ser assumit posteriorment pel magisteri de l’Església. En l’Exhortació Christifideles laici de sant Joan Pau II, s’afirma que “en raó de la comuna dignitat baptismal, el fidel laic és corresponsable, juntament amb els ministres ordenats i amb els religiosos i les religioses, de la missió de l´Església” (n. 15). El papa Benet XVI va subratllar que “la corresponsabilitat exigeix ​​un canvi de mentalitat especialment respecte al paper dels laics a l’Església, que no s’han de considerar com a «col·laboradors» del clergat, sinó com a persones realment «corresponsables» de l’ésser i de l’actuar de l’Església” (Missatge al fòrum internacional d’Acció Catòlica 10-8-2012).

Aquesta corresponsabilitat és “diferenciada”, perquè al si de l’Església hi ha diversos carismes i funcions. La imatge paulina de l’Església com a cos de Crist, ens ajuda a entendre que a l’Església hi ha una diversitat de vocacions, ministeris i carismes, cadascun amb la seva funció pròpia. “Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit,  que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol” (1 Cor 12, 11). Cada membre és important, si bé cadascú exerceix una funció diferent. Tots els batejats són corresponsables de la vida de l’Església i de l’evangelització, però ho són d’una manera “diferenciada”, segons la pròpia vocació i els carismes que han rebut.

La nostra Església de Solsona vol créixer en aquesta consciència, de manera que tant els sacerdots com els diaques, la vida consagrada i els laics considerin que la vida de la comunitat cristiana i la seva missió és cosa de tothom. Per això, es fonamental que es consolidi un laïcat madur i compromès, que doni la seva contribució específica a la missió de l’Església.