Data: 1 de febrer de 2026
La fe cristiana consisteix a confiar. És una invitació a escollir la vida per viure-la a fons. Escollim la Vida (Déu) per donar vida. Els homes i les dones que consagrem la vida a Jesucrist i al seu Regne aprenem aquesta plenitud en la vida espiritual i en la quotidianitat dels nostres carismes, inserits en barris i ciutats, en hospitals i escoles, en projectes de promoció social i en els monestirs. Allà on Déu, cada dia, fa noves totes les coses.
Les persones consagrades no fugim del món; despertem el món, bategant amb el Cor de Crist, i això ens assegura que som vius, no sols sobrevivim. La vida consagrada atrau quan és vida abundosa que encomana esperança, tendresa i bellesa. Vivim en comunitats (un sol cor cap a Déu), un petit món de relacions que esdevé força i gimnàs on enfortir l’escolta, discernir, celebrar i perdonar perquè el Regne de Déu creixi. En les nostres comunitats hi ha alegria a qualsevol edat, perquè els cors enamorats de Jesucrist no envelleixen.
La vida consagrada neda a contracorrent amb una alegria serena. No ofereix una vida fàcil, perquè busca un camí contrari a la “dictadura del jo”; afirma la fraternitat i la ‘sororitat’, i intenta viure des de la gratuïtat i el lliurament. Pronunciem vots de llibertat. La castedat no és absència d’afecte, sinó estimar sense posseir, lliures per a una amistat universal que eixampla el cor i desmunta tribalismes: una manera d’estimar que educa el desig per fer-lo fecund. La pobresa és viure lleugers d’equipatge, compartir, resistint la lògica consumista i fent espai a allò essencial i a la solidaritat amb els febles i empobrits. I l’obediència és disponibilitat: deixar-se conduir, deslligar amarres, cercant plegats la voluntat de Déu amb confiança i en un diàleg que harmonitza les diferències.
Necessitem més que mai la vida consagrada: arriscar la vida amb Jesús per ser missió en aquest món. Som persones apassionades que volem esdevenir una gramàtica que permeti a tothom llegir en les nostres vides i missions: «Déu existeix, Déu t’estima. Té sentit». I tu, per a qui vols ser?
