Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dilluns dia 2 de febrer, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com la festa de la Candelera, data en què es beneeixen els ciris que simbolitzen Crist, que és la llum del món. Amb motiu d’aquesta festa, l’Església celebra la XXX Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema “Vida Consagrada, per a qui ets?”, que convida a centrar la mirada en les persones que, mitjançant la consagració, dediquen la seva vida a Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la XXX Jornada Mundial de la Vida Consagrada, així com de la sinodalitat per a la missió, de l’entrega total a Déu, de la corresponsabilitat diferenciada de tots els batejats, de redescobrir el Concili Vaticà II i d’una missió sostinguda per la pregària.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la pregunta del lema de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, «Per a qui ets?», “ens convida a entendre que la nostra vida no ens pertany, que la missió se’ns demana i se’ns regala, no l’escollim ni la mereixem”. Expressa que viure per a un Altre, viure per a uns altres, “és el secret del cristianisme i, per tant, de la vida consagrada, que no és altra cosa que viure el cristianisme radicalment”. Afirma que “la vida consagrada testimonia el do preciós de l’entrega total”. Manifesta que “la Jornada de la vida consagrada és un moment d’acció de gràcies per tantes vides lliurades sense reserves, per tantes històries amagades que han fet possible comunitats vives, parròquies acollidores, escoles amb ànima i espais de misericòrdia” i que “és també una invitació a tota la comunitat diocesana a sentir-nos responsables de cada servei eclesial”. Finalment, ens recomana que veiem “la pel·lícula Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa, on es narra el discerniment d’una jove a l’hora d’entrar en un convent de religioses”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que la Vida Consagrada “és per a Déu i per als altres” i que “molts germans i germanes han triat aquesta opció de vida per vocació i per amor, amor a Déu”, una vida que “desperta sempre un cert interès”. Recorda que “aquest any celebrem el 800 aniversari del traspàs de sant Francesc d’Assís”, que “aquest sant va créixer en un entorn de comoditats i aspiracions mundanes, però un dia va quedar tocat per Déu i va transformar la seva vida radicalment, va deixar-ho tot”. Expressa que “milions de persones al llarg de la història han decidit deixar-ho tot per Déu i consagrar-se a Ell”. Afirma que “la vida consagrada és una vida compromesa que no oblida els sofriments del món, sinó que els abraça”, que “els nostres germans consagrats intenten predicar l’amor de Déu a través d’una vida coherent” i que “ho fan amb pau, joia i entusiasme, amb una paraula de consol”. Finalment, demana que “sant Francesc d’Assís intercedeixi per tots aquells que han consagrat la seva vida a Déu”, que “preguem per les noves vocacions”, que “la crida de Déu arribi a molts cors” i que “la resposta sigui sempre alegre i generosa”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça a les persones consagrades i els diu que l’Església els mira amb la quietud d’un silenci profund, consolador, agraït: no per assenyalar-los, sinó per contemplar en ells el misteri insondable de l’Amor. Responent la pregunta del lema, “Vida Consagrada, per a qui ets?”, els expressa que són per Aquell que els va mirar primer, per a un Pare que no els demana perfecció, sinó disponibilitat, que són per a Déu vessant-se, partint-se, entregant-se. Els agraeix la seva consagració i la seva encarnació radical al dolor del món i els diu que la seva vida és una profecia eterna, perquè són la memòria viva d’un Jesús pobre, cast i obedient. Desitja que tant de bo cada matí tornin a pronunciar el seu «sí» i els agraeix que romanguin quan seria més fàcil marxar, que creguin quan la nit s’allarga i que continuïn essent pa partit i llumeta encesa. Els expressa que no estan sols, que la seva vida importa i que la seva entrega continua donant fruit. Finalment, els diu que són per a Déu i que per Ell, amb Ell i en Ell, són per a tots.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que «Per a qui ets?» és el lema que la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada ens proposa aquest any per la Jornada Mundial de la Vida Consagrada i que “la resposta que dona qui segueix a Crist, sigui vivint el carisma que sigui, és que «som per a Déu»”. Expressa que “la relació de tot creient amb Déu i per tant també la de qui es consagra a Déu, és una relació d’amor” i que “lliurant-nos a Déu no renunciem a nosaltres mateixos”, sinó que “ens reafirmem en el millor sentit del terme”. Afirma que la vida consagrada “no pot ser viscuda des d’una visió exclusivament d’introversió personal” i que “és buscar a Déu, sortir de nosaltres mateixos per descobrir a Crist en el rostre dels altres”. Finalment, manifesta que “la vida consagrada ha anat adquirint al llarg dels segles múltiples facetes”, que “l’han conformat molts rostres i els carismes s’han anat sumant”, però “sigui consagrant-se a la pregària, fent-ho al servei dels infants o dels ancians, o a l’atenció als qui més necessitat tenen de ser atesos, tant li és, perquè darrera de cada rostre hi ha Déu, la causa que val la pena servir, la causa per la qual val la pena viure la fe”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “la fe cristiana consisteix a confiar”, que “és una invitació a escollir la vida per viure-la a fons” i que “escollim la Vida (Déu) per donar vida”. Expressa que “les persones consagrades no fugim del món”, sinó que “despertem el món, bategant amb el Cor de Crist”. Considera que “la vida consagrada atrau quan és vida abundosa que encomana esperança, tendresa i bellesa”. Afirma que “la vida consagrada neda a contracorrent amb una alegria serena” i manifesta que “pronunciem vots de llibertat”: la castedat, que “no és absència d’afecte, sinó estimar sense posseir, lliures per a una amistat universal que eixampla el cor i desmunta tribalismes”; la pobresa, que “és viure lleugers d’equipatge, compartir, resistint la lògica consumista i fent espai a allò essencial i a la solidaritat amb els febles i empobrits” i l’obediència, que “és disponibilitat”. Finalment, diu que “necessitem més que mai la vida consagrada: arriscar la vida amb Jesús per ser missió en aquest món” i ens convida a preguntar-nos per a qui volem ser.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que les paraules sinodalitat i missió “en el camp eclesial ja fa temps que ressonen com a reptes a enfrontar en el canvi d’època en què som immersos”. Expressa que “ara som en uns moments en què impera un «paganisme», en el sentit que Déu no és present en el cor i en la quotidianitat de la vida”. Considera que com a creients hem de tenir presents aquestes paraules de Jesús: “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona Nova. Els qui creuran i es faran batejar se salvaran, els qui no creuran seran condemnats”. Afirma que “l’Església ens convida a esdevenir més i més missioners” i que “per a ajudar-nos a assolir aquest objectiu, ens demana que ens posem en camí amb altres que tinguin el mateix neguit”. Manifesta que “hem de ser capaços de trobar-nos per compartir sinodalment, per tal de descobrir els camins a fressar en l’anunci de Crist enmig del nostre món”. Finalment, fa una crida “a tots els qui formem l’Església de Vic a acollir la invitació a constituir grups que vulguin viure l’experiència de la sinodalitat per a la missió en aquesta terra nostra”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “un dia Pere preguntà al Senyor: «Nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?»” i que “darrera aquesta pregunta n’hi havia una altra: aquesta entrega, quin sentit té, Senyor?”. Comunica que “aquest diumenge celebrarem ordenacions a la catedral on vuit seminaristes s’entregaran al Senyor en el ministeri del diaconat” i expressa que “per ells, ressona també aquesta pregunta: què ens tocarà, a nosaltres?”. Recorda també que dilluns 2 de febrer celebrarem la Jornada de la Vida Consagrada i que “igual que Crist va ser presentat en el Temple i ofert al Pare, així la vida consagrada participa d’aquesta entrega de Jesús”. Demana que “mirem l’ordenació diaconal i la vida consagrada no com dues realitats separades, sinó com dos rostres d’una mateixa entrega al Senyor”. Finalment, demana que “el Senyor ens concedeixi descobrir la bellesa de la nostra vocació i viure-la amb alegria, com Maria, oferint el Fill al Temple, i ens ensenyi a oferir la nostra vida cada dia, perquè allò que «ens toca» al final és el més gran: la comunió amb Crist i el cent per u del seu amor”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “el Pla d’Evangelització de la diòcesi contempla com a objectiu per a aquest curs “incrementar la participació de totes les vocacions i carismes en la vida de les comunitats, des de la consciència que tots som corresponsables en la vida de l’Església””. Expressa que “el Sínode sobre la sinodalitat ha accentuat la importància de la corresponsabilitat de tots en la vida i la missió de l’Església, cadascú d’acord amb la pròpia vocació i missió” i que “per això, ha parlat de “corresponsabilitat diferenciada””. Afirma que “tots els batejats són corresponsables de la vida de l’Església i de l’evangelització, però ho són d’una manera “diferenciada”, segons la pròpia vocació i els carismes que han rebut”. Finalment, diu que “la nostra Església de Solsona vol créixer en aquesta consciència, de manera que tant els sacerdots com els diaques, la vida consagrada i els laics considerin que la vida de la comunitat cristiana i la seva missió és cosa de tothom” i expressa que “per això, és fonamental que es consolidi un laïcat madur i compromès, que doni la seva contribució específica a la missió de l’Església”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, inicia una sèrie de glosses dominicals “en què anirem coneixent, pas a pas, el Concili Vaticà II”. Afirma que “el Concili fou una gràcia concedida a l’Església perquè aprofundís en la seva pròpia essència i actualitzés el missatge que anuncia al món, perquè renovés la seva fe i revitalitzés la seva veu en la societat”. Expressa que la intenció del Concili Vaticà II “fou profundament pastoral: que el poble cristià contemplés amb més claredat el rostre de Crist i el mostrés amb més senzillesa”. Recorda que un concili és “una reunió de tots els bisbes del món amb el papa, successor de Pere, que els presideix, per discernir, sota la guia de l’Esperit Sant, allò que l’Església ha de custodiar, aprofundir i proposar”. Ens convida a apropar-nos al Concili amb tres disposicions de l’ànima: la gratitud, la serenor i la conversió. Finalment, demana que “el Concili sigui per a nosaltres una crida a tornar a l’essencial: Crist al centre; la caritat com a mesura; la missió com a impuls”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, es pregunta “com ha d’afrontar un missioner les dificultats” i “què cal tenir en compte quan un comença la missió”. Expressa que “alguns afirmen que la nostra activitat pastoral ha de poder desvetllar un sentit crític”. Considera que “cal promoure escenaris on poder repensar, perquè al costat de la bonança de l’èxit descobrim que la vida cristiana passa pel sedàs de la creu, cada dia”. Destaca que “una vida espiritual saludable no cerca la creu, sinó que l’accepta”. Manifesta que “el missioner és algú que prega i, sense oblidar les seves arrels, entoma el repte de rellegir la seva vida des de l’òptica de Déu” i que “la pregària ens fa descobrir la proximitat de Déu”. Afirma que “la vida d’oració vol reconduir els laments i queixes en lliçons, lloances i accions de gràcies” i que “hem d’aprendre a ser amants de la pregària”. Finalment, diu que “algú que tira endavant la seva missió no ho fa amb tristesa ni amb ganes de queixa, sinó confiant plenament en l’amor inesgotable de Déu, perquè ja és ben sabut per tothom que qui no vol pols, no va a l’era”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/)
