Data: 8 de febrer de 2026
Amb l’afecte de pare i pastor, continuo aquest camí dominical amb vosaltres, posant avui la mirada en un dels grans tresors del Concili Vaticà II: la constitució dogmàtica Dei Verbum, sobre la Revelació divina. No és un text només per a especialistes, sinó una llum per a tot el poble de Déu. Perquè, si volem entendre l’Església i la seva missió, hem de tornar sempre a l’origen: Déu que parla, Déu que es dona a conèixer, Déu que surt a l’encontre de l’home amb paraules i amb obres, amb promeses i amb fidelitat.
Dei Verbum ens recorda, amb una senzillesa profunda, que la fe cristiana no neix d’una idea ni d’una moral, sinó d’un esdeveniment: el Senyor s’ha revelat. I aquesta revelació no és una informació freda sobre Déu, sinó la seva amistat oferta. Déu, en la seva bondat, ha volgut “parlar als homes com a amics” i convidar-los a la comunió amb ell. I el cim d’aquesta paraula és Jesucrist: ell no només ens diu qui és Déu; ell és la Paraula feta carn, el rostre visible del Pare, la vida donada per nosaltres.
Aquesta convicció té conseqüències molt concretes per a la nostra vida cristiana. En primer lloc, Dei Verbum ens ajuda a estimar l’Escriptura com un do viu dins l’Església. La Bíblia no és un llibre qualsevol: és Paraula de Déu en paraula humana. Per això, la llegim amb respecte i humilitat i, alhora, amb confiança, perquè el mateix Esperit que la va inspirar sosté la seva comprensió quan és acollida en la fe de l’Església.
En segon lloc, el Concili ens convida a no separar mai Escriptura i Tradició, com si fossin dues realitats rivals. Són, més aviat, dos camins inseparables pels quals l’únic Evangeli ens arriba. La Tradició viva és la vida mateixa de l’Església, que transmet el que ha rebut; l’Escriptura n’és el testimoni normatiu i inspirat. I el Magisteri no és propietari de la Paraula, sinó servidor: la custodia, l’explica fidelment i la proposa perquè alimenti el poble.
Us convido, doncs, a fer una experiència molt senzilla, però decisiva: retornem a la Paraula. En les famílies, reserveu un moment setmanal per llegir junts l’evangeli. En les parròquies, fem de la lectio divina un hàbit; comencem, en aquest proper temps quaresmal, a treballar i viure de la Paraula de Déu en comunitat. En la vida personal, portem a la pregària allò que escoltem a la litúrgia: una frase, una imatge, una promesa. La Paraula, quan és acollida, ordena el cor, consola en la prova, desvetlla la conversió i encén la missió.
I si alguna vegada ens sembla que no entenem, no ens desanimem. La Paraula s’obre als humils i es fa camí amb paciència. El Senyor no parla per confondre’ns, sinó per conduir-nos. Com els deixebles d’Emmaús, deixem que ell ens expliqui les Escriptures i ens encengui el cor.
Que aquesta etapa del nostre camí conciliar ens faci una Església més arrelada en Crist, més nodrida de l’evangeli i més valenta en el testimoni.
Amb la benedicció i afecte del vostre bisbe, el vostre servidor,
