Data: 15 de febrer de 2026
El proper dimecres dia 18 de febrer iniciarem un any més l’exercici de la Quaresma. El mossèn, a la Missa, imposarà la cendra sobre el nostre cap convidant-nos a la conversió o, com es deia en la fórmula antiga, recordant-nos la nostra condició terrenal, com a grans de pols que venen de la terra i retornen a ella. Sigui com sigui, la Quaresma se’ns presenta com una oportunitat per enfortir i renovar la nostra vida cristiana. És com una intervenció quirúrgica que ens ha de treure tot allò que ens perjudica, tot allò que ens impedeix viure amb plenitud. És el que en diem conversió i que suposa centrar les nostres vides en el que és més important, en el que cal millorar en referència a la nostra relació amb Déu, amb els altres i amb un mateix, i ens hi ajudarà la pràctica de la pregària, l’almoina i el dejuni.
Pel que fa referència a la pregària, aquesta és el termòmetre que mesura la qualitat de la nostra relació amb Déu. Per a un cristià, la pregària és fer bategar el nostre cor amb l’amor de Déu, i això ens porta a una relació personal única i intransferible, de cor a cor. I no em refereixo a les pregàries com a textos, que poden ser d’ajut, però que no són el que marca el sentit de la pregària, perquè la pregària és relació, amistat, comunicació. Com deia santa Teresa de Jesús, és tractar d’amistat amb aquell que ens estima. És escoltar Déu que ens parla al cor, a través de la seva Paraula continguda en la Bíblia o a través dels esdeveniments de la vida, i parlar-li amb confiança. És veritat que anem força atrafegats i ens costa trobar moments per pregar, però són moments indispensables per viure com a fills. Si en les famílies és important dedicar temps a trobar-se i enriquir-se mútuament en l’escolta i la comunicació, més encara quan això es refereix a Déu.
Se’ns parla també del dejuni, que d’alguna manera mesura la relació amb nosaltres mateixos, amb la capacitat de sacrifici i de millorar en la qualitat de la nostra vida cristiana. L’Església ens ajuda en aquest treball indicant-nos dies de dejuni i pràctiques concretes. Però penso que no ens serviria gaire si només ho fem com a actes exteriors. El veritable dejuni que Déu vol passa per una seriosa revisió personal per prendre consciència d’allò que ens dificulta viure com a fills de Déu. En aquest sentit, fora bo revisar el nostre dejuni, i en el temps actual que vivim el dejuni podria ser també saber-nos privar de tantes distraccions, notícies, imatges, missatges, sèries, etc.
I en tercer lloc l’almoina, la nostra relació amb els altres tenint com a referència el que ens ofereixen els evangelis de com actuava i vivia Jesús. La qualitat de la nostra relació amb els altres s’ha de mesurar pels criteris evangèlics. La lectura de la Paraula de Déu ens ajuda a ser conscients de si la manera com ens relacionem amb els altres ens acosta o ens allunya de Déu. I especialment en la capacitat de sentir-nos propers dels més necessitats, dels pobres, dels que pateixen enmig del nostre món; en la capacitat de compartir els nostres béns i la nostra vida també. L’almoina poden ser diners, és veritat, però també temps, interès, dedicació, obertura a l’altre, reconeixement de l’altre com a germà que necessita també de la meva presència i acompanyament.
Visquem, doncs, una Quaresma que ens millori com a persones i com a cristians, una Quaresma que ens centri en allò que és més important a la nostra vida de fills de Déu, i a compartir-la amb els altres.
