Data: 15 de febrer de 2026
Estimats amics i amigues:
Ahir, a la nostra diòcesi tortosina, va tenir lloc la Jornada Diocesana d’Agents de Preparació al Matrimoni. Vam donar gràcies al Déu de la Vida per tants homes i dones que serveixen, amb una generositat immensa i impagable, en la preparació d’aquest bell sagrament. Ho vam fer contemplant rostres concrets, mirades admirables, històries reals; parelles que s’acosten a l’Església amb il·lusió, amb preguntes, a vegades amb ferides, però també amb un desig profund —encara que no sempre conscient— d’estimar per sempre.
Preparar una parella per a aquesta unió és, abans de tot, anunciar, fer ressonar per primera vegada —o potser tornar-ho a fer— l’Evangeli de l’amor, aquest anunci decisiu que ho transforma tot i que escriu en el cor del futur matrimoni un missatge: «Déu és aquí amb vosaltres, i no arriba tard, perquè ja us coneixia i ja us somiava molt abans de néixer». És immensament bell descobrir que, abans que dos nuvis es trobessin, Déu ja els havia mirat a tots dos; abans que les seves mans es busquessin, Ell ja estava pastant els seus cors per tal que fossin un de sol; abans fins i tot de respirar i de contemplar la bellesa d’aquest món, el Senyor ja sabia que serien «una sola carn» (cf. Gn 2,24). I no pas per casualitat, sinó per amor. Perquè qui decideix estimar en la salut i en la malaltia, en la pobresa i en la riquesa, i fer-ho fins al darrer dia de la seva vida, no ho fa només amb les seves pròpies forces, sinó sostingut per la gràcia: aquest miracle silenciós de Déu que transforma un amor fràgil en una promesa profundament fidel.
El matrimoni cristià neix quan dues persones descobreixen que ja no bateguen per separat. Des del «sí», el cor de la dona, el de l’home i el de Déu comencen a bategar al mateix compàs. I aleshores ja no són tres camins paral·lels, sinó un sol batec compartit. Ella, ell i Déu al centre. Aquí s’hi amaga el reflex del misteri més alt: la Santíssima Trinitat. Així com el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són tres Persones i un sol Déu, el matrimoni cristià està cridat a ser comunió, unitat i donació; a estimar com Déu estima, tot romanent, sostenint i donant vida en abundància.
Benvolguts nuvis i núvies: Déu no és un convidat extern al vostre amor. Ell camina amb vosaltres, sosté les vostres promeses i fa noves totes les coses. No oblideu mai que estimar no és només sentir, sinó triar cada dia; que la tendresa no és feblesa, sinó una de les expressions més fortes de l’amor. Deixeu que Crist, amb la seva mansuetud, modeli el vostre matrimoni perquè sigui sempre un sol batec, nascut de l’amor del Pare, sostingut per Crist i vivificat per l’Esperit. I que, escoltant aquest batec, molts s’atreveixin a creure que estimar per sempre és possible, perquè Déu estima primer i el seu amor no té fi.
