Data: 15 de febrer de 2026
El matrimoni és molt més que una suma de persones sota un mateix sostre: és institució i ecosistema on aprenem a sentir-nos estimats i a estimar, a gestionar conflictes i a buscar el bé comú. El matrimoni és l’«àmbit-llar» on madura, amb paciència i humor, el caràcter de cadascú. Allà es poden transmetre valors —la fe, la responsabilitat, la gratuïtat, la justícia, la cura dels febles— no com a teories, sinó com a gestos i hàbits que es viuen cada dia. I és també taller de realització integral: hi poden germinar vocacions, s’hi despleguen talents, i s’hi aprèn que la llibertat floreix quan es posa al servei de l’altre. La tradició social de l’Església ho ha recordat sovint.
Ara bé, quines amenaces afebleixen el matrimoni avui? La precarietat laboral i uns horaris deshumanitzats que trenquen el temps compartit; la soledat digital que hiperconnecta pantalles i desconnecta cors; la cultura del descart; la pressió econòmica d’un habitatge inassolible; i el descens de la natalitat per por, manca de suports i de reconeixement de la cultura de la vida. Tot plegat erosiona el «nosaltres» que sosté la societat.
Com hi responem? Custodiant el vincle: cuidem el diàleg, demanem perdó o diguem gràcies o si us plau sovint (és la vitamina C de la convivència). Establim rituals de matrimoni que siguin «sagraments de la quotidianitat». Acompanyant: parròquies que ofereixin itineraris prematrimonials i postmatrimonials, grups de pares i mares, espais intergeneracionals. Reconciliant temps i feina: promoure la corresponsabilitat domèstica i la conciliació real, perquè l’amor necessita hores compartides. Suport a la natalitat: polítiques i iniciatives comunitàries que facilitin l’arribada i cura dels fills (permisos realment sostenibles, xarxes d’ajuda, llars d’infants assequibles). Accés a l’habitatge: impulsar fórmules solidàries i cooperatives, lloguers justos i via preferent per a famílies joves.
Quan el matrimoni és estimat i sostingut, tota la societat ho nota: creix la confiança, disminueix la conflictivitat, s’enforteix el teixit cívic. En aquesta Setmana del Matrimoni demanem la gràcia de repensar allò que dificulta les nostres relacions, i de teixir comunitats que facin possible la bellesa d’un “per sempre” que eduqui, sostingui i il·lumini.
