Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de què ens aporta la fe en Crist, de la fe, de la novel·la Adreça desconeguda, d’una Església samaritana, de la conversió, de la corresponsabilitat dels laics en l’evangelització, de la preparació al matrimoni, de la constitució dogmàtica Lumen gentium, del matrimoni, primera escola de la vida, i de la missió.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en aquests moments d’urgència evangelitzadora és bo de plantejar-nos què ens aporta la fe en Jesucrist, perquè, en la mateixa mesura en què en siguem conscients, sentirem la necessitat d’anunciar-lo als qui no el coneixen”. Recorda que “ens diu Jesús: Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la bona nova. Els qui creuran i es faran batejar se salvaran, els qui no creuran seran condemnats”. Expressa que “els creients hem d’estar joiosos que Déu ens hagi cridat a viure en el camí de la salvació en Jesucrist”. Afirma que “seguir Crist significa prendre la creu i anar darrere seu en totes les circumstàncies”, però que, alhora, “hem de tenir present que la fe no és una càrrega que ens oprimeix, sinó una llum que ens ofereix un ordre, un camí i un sentit”. Manifesta que “l’existència del qui es troba amb Crist pren ple sentit” i que “la misericòrdia de Déu és infinita”. Finalment, diu que “per això els qui sabem que som fruit d’aquest amor gratuït de Déu no podem fer res més que convertir-nos en instruments d’aquesta misericòrdia amb la caritat i l’evangelització, perquè tothom tingui vida a desdir”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la fe ens sosté en les múltiples circumstàncies de la vida” i que “la fe dels cristians es fonamenta en Jesucrist, el Fill de Déu fet home per nosaltres”. Expressa que la fe és sovint posada a prova i que “és en aquests moments de dificultat quan tot sembla trontollar al nostre voltant i la confiança es fa difícil de viure, quan la fortalesa de la fe ens ajuda a afrontar els reptes”. Afirma que “la nostra vida no està exempta de dolor” i que “trobar un consol ho podem fer en els altres”, però que “en última instància, des de la fe ens cal cercar la presència, l’abraçada de Déu que ens estima en tots els moments de la nostra vida”. Manifesta que “al nostre voltant vivim cada dia camins del calvari individual que han de despertar la nostra solidaritat expressada en la pregària i en l’acció” i recorda que “Maria esdevé, quan les circumstàncies són difícils, la gran intercessora davant de Jesucrist, el seu fill i Senyor nostre”. Finalment, demana que “en aquest camí quaresmal que estem a punt d’iniciar, havent celebrat la memòria de la Mare de Déu de Lourdes, posem de nou la nostra atenció en Maria, la Mare de Déu i mare nostra”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comenta la novel·la Adreça desconeguda (1939), de Katherine Kressmann, que narra l’amistat truncada entre en Martin, d’origen alemany, i en Max, de creença jueva, a través d’un intercanvi de cartes. Destaca com, “aquella adreça volguda i estimada per l’amic, es va convertint en desconeguda”, perquè en Martin assumeix el nazisme, afirmant que «la meva esquena i les meves espatlles se sumen al nou gran moviment […]», i justificant la nova Alemanya «guiats pel nostre Gloriós Líder». Recull la «Nota final» de l’autora, que explica que alguns amics seus «van convertir-se en nazis fanàtics» i es pregunta: «Com pot ser que passi una cosa com aquesta?». Finalment, l’arquebisbe actualitza el missatge i adverteix que situacions semblants poden repetir-se avui si “no acceptem ni estimem el qui és diferent” i alerta que “el que comença amb unes urnes mal encarades, acaba amb el so maleït dels tancs”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que el passat 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, vam celebrar la Jornada Mundial del Malalt, amb el lema «La compassió del samarità: estimar portant el dolor de l’altre», inspirat en la paràbola del bon samarità. Explica aquesta paràbola que Jesús adreça a un mestre de la Llei per respondre a dues preguntes: què he de fer per assolir la vida eterna? i qui és el meu proïsme? Recorda que “un samarità, sent compassió pel ferit, s’hi acosta, el cuida i es preocupa pel seu estat fins a la seva plena recuperació”. Afirma que “alguns Pares de l’Església expliquen que el bon samarità representa Crist” que “s’acosta amb amor a la nostra humanitat ferida” i manifesta que “Crist és el bon samarità que ens demana que el reconeguem en els rostres de tots aquells que pateixen alguna malaltia”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que siguem realment una «Església samaritana» que pregui i es preocupi pels més vulnerables” i que “Maria protegeixi sota el seu mantell tots els malalts, especialment aquells que han perdut l’esperança”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “el proper dimecres dia 18 de febrer iniciarem un any més l’exercici de la Quaresma” i que “el mossèn, a la Missa, imposarà la cendra sobre el nostre cap convidant-nos a la conversió”. Expressa que “la Quaresma se’ns presenta com una oportunitat per enfortir i renovar la nostra vida cristiana”. Afirma que “ens hi ajudarà la pràctica de la pregària, l’almoina i el dejuni”. Considera que per a un cristià, la pregària “és escoltar Déu que ens parla al cor, a través de la seva Paraula continguda en la Bíblia o a través dels esdeveniments de la vida”. Manifesta que el dejuni “mesura la relació amb nosaltres mateixos, amb la capacitat de sacrifici i de millorar en la qualitat de la nostra vida cristiana”. Considera que l’almoina poden ser diners, “però també temps, interès, dedicació, obertura a l’altre, reconeixement de l’altre com a germà que necessita també de la meva presència i acompanyament”. Finalment, demana que visquem “una Quaresma que ens millori com a persones i com a cristians, una Quaresma que ens centri en allò que és més important a la nostra vida de fills de Déu, i a compartir-la amb els altres”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “els laics són veritablement corresponsables en l’anunci de l’Evangeli, d’acord amb la seva pròpia vocació i missió” i que “els laics, consagrats pel seu baptisme i com a membres del poble de Déu, estan normalment inserits en el món del seu temps”. Expressa que “els laics són convidats a donar testimoni de la seva fe en el món per mitjà de la seva paraula i per l’estil de la seva existència”. Recorda que “al document final del Sínode se subratlla que, per dur a terme aquesta missió han de sentir-se enviats i ajudats per l’Església” i afirma que “molts laics compromesos en la vida pública se senten sols i reclamen més acompanyament per part de l’Església”. Finalment, diu que “la presència a les nostres parròquies de laics compromesos en la transformació del món i en el testimoni de la fe en la vida ordinària és una gran riquesa per a la vida de les nostres comunitats” i que “per això el nostre pla d’evangelització recomana “detectar” aquestes persones laiques i confiar-los responsabilitats en la vida de l’Església”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que demà a la diòcesi de Tortosa tindrà lloc la Jornada Diocesana d’Agents de Preparació al Matrimoni, en la qual donaran gràcies “al Déu de la Vida per tants homes i dones que serveixen, amb una generositat immensa i impagable, en la preparació d’aquest bell sagrament”. Diu que “preparar una parella per a aquesta unió és, abans de tot, anunciar, fer ressonar per primera vegada —o potser tornar-ho a fer— l’Evangeli de l’amor, aquest anunci decisiu que ho transforma tot i que escriu en el cor del futur matrimoni un missatge: «Déu és aquí amb vosaltres, i no arriba tard, perquè ja us coneixia i ja us somiava molt abans de néixer»”. Expressa que “el matrimoni cristià neix quan dues persones descobreixen que ja no bateguen per separat”. Finalment, demana als nuvis que deixin que Crist, amb la seva mansuetud, modeli el seu matrimoni perquè sigui sempre un sol batec, nascut de l’amor del Pare, sostingut per Crist i vivificat per l’Esperit.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, ens presenta “la constitució dogmàtica Lumen gentium, que parla del misteri de l’Església” i considera que “Lumen gentium ens convida a contemplar l’Església amb ulls creients”. Diu que “el Concili ens recorda, amb una força especial, que l’Església és el Poble de Déu en camí” i que “en aquest poble, tots hem estat marcats per un mateix baptisme i sostinguts per una mateixa fe”. Afirma que Lumen gentium “ens ajuda també a comprendre millor la vocació del laic” i ens recorda la bellesa de la vida consagrada, i la missió dels pastors. Destaca que “si hi ha un capítol que ressona com una crida urgent és el de la santedat” i ens proposa “tres actituds per acollir Lumen gentium en la nostra vida diocesana: gratitud per pertànyer a aquest poble estimat, sostingut per la gràcia; corresponsabilitat, perquè ningú no se senti espectador, sinó part viva de la missió; i humilitat, perquè “la nostra Església local d’Urgell sigui més centrada en Crist i en els pobres”. Finalment, demana que “aquesta lectura conciliar ens renovi per dins, perquè, units a Crist, siguem enmig del món signe d’esperança i caliu de fraternitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que el matrimoni és “institució i ecosistema on aprenem a sentir-nos estimats i a estimar, a gestionar conflictes i a buscar el bé comú”. Expressa que el matrimoni és l’«àmbit-llar» on madura, amb paciència i humor, el caràcter de cadascú, és on es poden transmetre valors com a gestos i hàbits que es viuen cada dia. Parla de les amenaces que afebleixen el matrimoni avui: la precarietat laboral i uns horaris deshumanitzats que trenquen el temps compartit; la soledat digital; la cultura del descart; la pressió econòmica d’un habitatge inassolible; i el descens de la natalitat. I de com hi responem: custodiant el vincle, acompanyant, reconciliant temps i feina, donant suport a la natalitat amb “polítiques i iniciatives comunitàries que facilitin l’arribada i cura dels fills”, impulsant “fórmules solidàries i cooperatives, lloguers justos i via preferent per a famílies joves”. Finalment, prega que “en aquesta Setmana del Matrimoni demanem la gràcia de repensar allò que dificulta les nostres relacions, i de teixir comunitats que facin possible la bellesa d’un “per sempre” que eduqui, sostingui i il·lumini”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, continua la seva reflexió sobre la missió. Diu que “la missió no pot viure únicament de fórmules del passat” i que “ens cal, sempre, afrontar la realitat que tenim al davant”. Expressa que “el sofriment pastoral existeix, i té molt a veure amb la poca activitat que de vegades som capaços de generar, o bé amb l’escassetat de fruits que recollim, o bé amb els errors dels nostres plantejaments”. Considera que “la sensatesa ens demana que siguem homes i dones sincers, valents i coherents per admetre les pròpies faltes”. Afirma que “som humans i ens equivoquem”, que “la missió ens situa, en moltes ocasions, davant d’esdeveniments desbordants que ens fan adonar dels nostres límits” i que “la missió demana avui, com sempre, molta humilitat”. Manifesta que “adonar-nos de les nostres limitacions ens situa en el bon camí de l’honradesa i, per tant, en la possibilitat d’oferir una missió emmarcada en el context de la sinceritat”. Finalment, diu que “al llarg de la nostra vida cometrem i viurem situacions que generen equívocs, perquè nosaltres tenim límits” i que “adonar-nos-en és oferir el bon testimoni de qui vol créixer amb humilitat, amb honradesa, amb coherència”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
