Data: 22 de febrer de 2026
Estimats diocesans,
Des del principi de la Quaresma estem escoltant la crida a la conversió. Quan el dimecres vam rebre la cendra sobre els nostres caps, se’ns va dir: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”. Aquesta crida a la conversió ha estat present també al Sínode sobre la sinodalitat, que estem aplicant a les nostres diòcesis i parròquies. És molt significatiu que la crida a la conversió sigui un eix del Document Final del Sínode. Per part meva, considero que és una clau essencial perquè no podrem avançar cap a una Església més sinodal sense la conversió: “Si manca la profunditat espiritual personal i comunitària, la sinodalitat es redueix a un expedient organitzatiu” (DF 44).
El Sínode ens parla de quatre tipus de conversió. Avui ens centrarem en el primer tipus que, evidentment, és la conversió personal (dels sentiments, les imatges i els pensaments que habiten els nostres cors). Aquesta conversió té per objectiu ser persones que escoltin. Una espiritualitat sinodal requereix, primer de tot, l’escolta atenta de la Paraula de Déu, per tal de discernir què ens demana a nosaltres l’Esperit Sant i què vol de la seva Església. Viure la sinodalitat exigeix fer silenci i obrir-se a la contemplació i l’adoració. També cal escoltar els altres. Es diu al document final: “quan ens posem a l’escolta dels germans i de les germanes, participem de l’actitud amb què Déu, en Jesucrist, ve a l’encontre de tothom” (DF 51). Hem de tenir la “disponibilitat interior de deixar-se enriquir per l’encontre amb germans i germanes en la fe, superant prejudicis i visions partidistes” (DF 147). L’escolta és una actitud exigent, perquè requereix no només donar el propi temps, sinó més profundament fer espai per a l’altre dins d’un mateix. Demana desafecció de si mateix i conversió.
L’escolta atenta de la Paraula de Déu i l’escolta activa dels altres ens demana una conversió de cor, per modelar el nostre cor segons el cor de Crist (cf. DF 51). Perquè l’actitud d’escolta sigui autèntica cal “ascesi, humilitat, paciència i disponibilitat a perdonar i ser perdonats” (DF 43). Cal, també, acollir amb agraïment i humilitat la varietat dels dons i de les tasques distribuïdes per l’Esperit Sant per al servei de l’únic Senyor (cf. 1Co 12,4-5).
En la Mare de Déu hi tenim un model de dona que “escolta, prega, medita, dialoga, acompanya, discerneix i actua” (DF 29). Maria ens ensenya les actituds fonamentals d’una Església sinodal: “D’ella aprenem l’art de l’escolta, l’atenció a la voluntat de Déu, l’obediència a la seva Paraula, la capacitat de recollir la necessitat dels pobres, el coratge de posar-se en camí, l’amor que ajuda, el cant de lloança i l’exultació en l’Esperit” (DF 29). Quan l’Església perllonga en la seva vida aquestes actituds, creix com a Església sinodal, missionera i misericordiosa.
