Data: 22 de febrer de 2026
Estimats amics i amigues,
Comencem a recórrer, un any més, l’apassionant camí de la Quaresma. I ho fem units, cor a cor, com a Poble de Déu cridat a una conversió sinodal: a escoltar-nos els uns als altres i a deixar-nos guiar pel buf de l’Esperit, que ens condueix cap a un camí de plenitud que té la seva meta en el cor de Crist Jesús. La Quaresma és un temps de retorn, de girar la mirada cap a Déu. És la tornada al primer amor, a la primera veu que va donar la vida per nosaltres, a aquell primer anunci que un dia va entreteixir els fils més senzills de la nostra fe.
Aquest primer diumenge de Quaresma neteja del camí les restes de fang, pedra i pols que hem anat acumulant amb el temps, per recordar-nos que cal tornar a Déu per estimar més i millor. Però mai sols ni pel nostre compte, sinó en comunió, deixant-nos encendre pel foc ardent que inflama la nostra fe, amb la mirada oberta a cada detall que ens introdueix en el desert al costat del Senyor.
«El Senyor Déu va formar l’home amb pols de la terra» (Gn 2,7), diu la Paraula. El signe de la cendra, que dimecres ens va introduir en aquest misteri, marca el nostre front amb un missatge clar: som fang a les mans del Senyor. I encara que les nostres mans són fràgils, limitades i necessitades, són estimades. I com Abraham, també nosaltres podem dir: «Encara que soc pols i cendra, m’atreveixo a parlar al meu Senyor» (Gn 18,27). Perquè la cendra no ens humilia; al contrari, ens situa, ens centra en allò que realment som, ens cus a la pell ressuscitada d’on venim.
Tots necessitem la gràcia del Creador. I per això la conversió és sempre un acte d’humilitat que ens porta a aquesta terra erma, a aquest lloc despullat de sorolls i vanitats, d’arideses, on emergeix la Veritat. I encara que hi brollin mil temptacions, hi germina la nostra dependència radical d’aquest Déu que ens parla i ens estima en el secret, en l’oració sincera, en el silenci cuidat, en una escolta plena d’humanitat.
Mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina, ens endinsem en el desert per retrobar el sentit de viure, d’estimar i de creure. Perquè el signe concret de l’amor al germà passa per fer nostre el seu dolor, i aquest gest és l’expressió més visible d’una conversió autèntica. Aquesta Quaresma és una oportunitat per tornar a escoltar la veu de Déu que et crida pel teu nom. Deixa’l entrar perquè, quan arribis a la Pasqua, puguis deixar-te mirar per Ell i sentir com et diu, mentre et mira: «Gràcies per haver-te quedat amb mi».
