Data: 1 de març de 2026
L’Evangeli de la Transfiguració del Senyor, que enguany llegim a la litúrgia d’aquest diumenge en la versió de sant Mateu (17,1-9), és una de les teofanies més denses i reveladores del Nou Testament. En ella, Jesús manifesta anticipadament la seva glòria i ofereix als deixebles una clau espiritual per a comprendre el camí de la creu.
Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan «i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta». En la tradició bíblica, la muntanya és l’espai de l’encontre amb Déu: el Sinaí de Moisès o l’Horeb del profeta Elies… No és només un lloc geogràfic, sinó un símbol espiritual: cal esforçar-se i pujar, separar-se del soroll, deixar enrere la planura de l’evidència quotidiana. La revelació demana disponibilitat interior i un cert èxode del jo superficial.
Jesús «es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum». L’Evangeli de Mateu posa l’accent en el rostre, lloc de la identitat i de la relació. La glòria que es manifesta no és afegida, sinó revelada: és la llum que sempre ha habitat el Fill, però que en aquells moments es fa visible. Aquesta escena ens diu que la humanitat de Crist és transparent a la divinitat, i que el destí últim de l’ésser humà és també la glorificació, la participació en la llum de Déu.
La presència de Moisès i Elies, els dos grans personatges de l’Antic Testament, que tingueren experiències de Déu a la muntanya, indica que tota la història de la salvació convergeix en Jesús. La Llei i els Profetes no són abolits, sinó acomplerts. Jesús és el centre interpretatiu de l’Escriptura: només des d’ell la Paraula antiga revela el seu sentit ple. Teològicament, això afirma que la revelació és una història unitària que troba en Crist la seva plenitud definitiva.
El núvol lluminós —símbol de la presència divina— cobreix els deixebles, i la veu proclama: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» Aquí s’uneixen identitat i missió. Jesús és el Fill estimat, però també el Mestre a qui cal escoltar. En el context immediat de l’Evangeli de Mateu, aquesta veu ve després del primer anunci de la passió: escoltar el Fill vol dir acceptar un Messies que passa pel sofriment i pel do de la vida (Mt 16,21-28).
Els deixebles caigueren a terra, plens de temor. La revelació de Déu desborda sempre les nostres categories i provoca tremolor. Però Jesús s’hi acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» El toc de Jesús és profundament espiritual: la glòria no aixafa, sinó que aixeca; no anul·la l’home, sinó que el restaura. Déu es revela per a salvar, no per a destruir.
Finalment, Jesús mana guardar silenci «fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts». La llum de la Transfiguració no és evasió, sinó preparació. Cal baixar de la muntanya i caminar cap a Jerusalem. Espiritualment, això ens ensenya que les experiències de llum i de consol no són finalitats en elles mateixes, sinó força per a perseverar en la fidelitat, especialment en la nit de la fe i en els moments de creu.
Ben vostre,
