L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha celebrat els dies 25, 26 i 27 de febrer de 2026 el congrés «Gaudí: art, bellesa, misteri», una trobada acadèmica que ha posat en diàleg arquitectura, pensament, litúrgia, natura i modernitat per aprofundir en la dimensió artística, espiritual, intel·lectual i humana d’Antoni Gaudí.
Durant tres jornades, experts de diversos àmbits han reflexionat sobre la vigència de l’obra gaudiniana i la seva capacitat d’interpel·lar el nostre temps.
Amb aquest congrés, l’Ateneu Universitari Sant Pacià inaugura els grans esdeveniments dedicats a Gaudí aquest any 2026, amb motiu del centenari de la seva mort, oferint una mirada global i oberta a la seva figura, i destacant especialment la dimensió espiritual que travessa la seva obra i el seu itinerari vital.
Fe, context i vida compartida: les arrels espirituals i culturals de Gaudí
El primer dia del congrés, dimecres 25 de febrer de 2026, la sessió inaugural va anar a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura, amb la ponència «Fe, bellesa, art». Ravasi va definir la Sagrada Família com «un cofre de teologia i fe popular, de bellesa i de significat litúrgic» i va subratllar que l’obra de Gaudí no és fruit d’una simple acumulació d’elements, sinó d’un «desenvolupament intern a partir d’una idea dinàmica originària», comparable al creixement dels organismes vius.
Segons Ravasi, el projecte gaudinià consisteix a «fer de la terra una pàtria celeste», sublimant la tradició catalana i elevant «un cant de lloança a Déu que s’enlaira des del cor de la ciutat dels homes», un cant que és «poesia en pedra».
En la segona ponència, la professora Mireia Freixa (UB) va situar Gaudí en el seu entorn cultural i polític, destacant les seves influències, les relacions amb figures com Eusebi Güell o el bisbe Torras i Bages, i el seu interès per la litúrgia. Per la seva banda, Chiara Curti (AUSP) va presentar la Sagrada Família com un espai on el treball esdevé «forma de vida compartida». «El Temple [de la Basílica de la Sagrada Família] s’hi presenta com un lloc on el treball no és només producció, sinó forma de vida compartida: una comunitat que es fa en la durada», va explicar. Curti va remarcar que, per a Gaudí, el calendari litúrgic dona sentit a l’obra: «La festa no interromp el treball: el corona, el beneeix i el retorna a la seva finalitat pròpia».
Litúrgia, natura i simbolisme: l’arquitectura com a llenguatge teològic
El segon dia del congrés, dijous 26 de febrer, Rosa Ribas (AUSP) i Jordi Font (AUSP) van exposar la influència del pensament litúrgic de Dom Prosper Guéranger en la concepció teològica de la Sagrada Família, afirmant que les façanes del Naixement i de la Passió reflecteixen profundament els textos litúrgics. «Guéranger i Gaudí comparteixen una mateixa convicció: la bellesa —en la litúrgia i en l’arquitectura— és camí cap al transcendent», van concloure.
Francesc Torralba (AUSP-URL) va aprofundir en el Gaudí contemplatiu, inspirat en el «Gran Llibre de la Naturalesa», i va plantejar la necessitat d’analitzar quina visió de la natura emergeix de la seva espiritualitat cristiana. Finalment, el titular de la Càtedra Gaudí, Galdric Santana (UPC), va tancar les sessions del matí de dijous amb la ponència «La façana de la Glòria: el seu nàrtex com a tenebrari elèctric a l’ofici de tenebres de la Sagrada Família».
Projecció, contemporaneïtat i itinerari místic
L’últim dia, divendres 27 de febrer, Pere Fullana (UIB) va abordar la intervenció de Gaudí a la Seu de Mallorca, destacant que la seva empremta a l’illa va generar «un llegat artístic i espiritual de primer nivell» que ha estat qualificat de gaudinisme. Ciro Lomonte (APRA), des d’una perspectiva contemporània, va defensar que l’arquitectura ha de ser «un reflex de la vida humana, rica en significat i bellesa, i no una simple resposta a les exigències funcionals».
Finalment, el congrés es va cloure amb la conferència d’Armand Puig i Tàrrech (AVEPRO) sobre «L’espiritualitat de Gaudí: un itinerari místic», que va traçar el camí interior de l’arquitecte cap a una vivència profunda de la providència, el sacrifici i la glòria.
Comunicacions i debat acadèmic
Les tardes del dimecres i dijous es van dedicar a les comunicacions acadèmiques, que van ampliar la perspectiva interdisciplinària del congrés aprofundint en dimensions estètiques, pedagògiques, litúrgiques i històriques de l’obra gaudiniana.
El dimecres 25, les intervencions van abordar la relació entre art, símbol i representació, així com la projecció pedagògica i espiritual del pensament de Gaudí. Mireia Compte (UB) va analitzar «Art i jardí en Antoni Gaudí: idea, símbol i representació des d’una perspectiva estètica», mentre que Eloi Aran (FECC-URL) va oferir «Una mirada pedagògica a la vida i l’obra de Gaudí». Gaspar Mora (AUSP) va aprofundir en la relació entre «bellesa i santedat», i Alejandro Seoane (BSF) va estudiar «les fonts del projecte simbòlic i formal de la Sagrada Família».
El dijous 26, les comunicacions van posar l’accent en la dimensió pastoral i litúrgica, així com en episodis històrics concrets vinculats a la recepció de l’obra gaudiniana. Josep M. Turull (AUSP) va presentar «Pastoral amb Gaudí», i Mireia Freixa (UB) va analitzar «El mobiliari litúrgic de la Sagrada Família». Maria Garganté (AUSP-UAB), juntament amb Pere Terrassa, va estudiar «Uns brodats d’Antoni Gaudí per al Convent de Sant Jeroni de Mallorca amb motiu de les Quaranta Hores», mentre que Joaquim Maria Puigvert (UdG) va abordar un moment significatiu amb la comunicació «El funeral d’Antoni Gaudí».
Aquest conjunt de comunicacions va contribuir a enriquir el debat acadèmic i a mostrar la vitalitat dels estudis gaudinians des de mirades diverses i complementàries.
Font: Ateneu Universitari Sant Pacià
