Data: 8 de març de 2026
Continuant la reflexió sobre l’escola cristiana cal considerar que aquesta esdevé un espai inclusiu, que ajuda la persona a desenvolupar les seves potencialitats des del respecte a la seva dignitat. L’Ideari de cada escola catòlica, amb els seus principis i els seus valors està d’acord amb el marc legislatiu actual, de fet en forma part, i ofereix a les famílies la possibilitat d’ajudar a créixer els seus fills i a madurar en un marc de llibertat i d’aprofundiment amb uns valors i uns fonaments sòlids i perdurables.
És veritat que en el món actual, pluricultural i divers, podem trobar un cert debat educatiu en el qual l’assignatura de religió continua sent un tema candent. No obstant això, més enllà de prejudicis ideològics, hi ha un principi que no es pot oblidar: la llibertat dels pares a escollir la formació religiosa dels seus fills és un dret protegit per la Constitució i els tractats internacionals dels drets humans. La religió a l’escola no és un privilegi ni la religió catòlica és una imposició. És una proposta a partir de la qual els cristians i l’Església han de tenir també la llibertat i el dret d’oferir el missatge de l’Evangeli a aquells que així ho vulguin per als seus fills.
També és important aclarir certs equívocs que tendeixen a distorsionar la realitat. En determinats sectors de la nostra societat s’ha intentat etiquetar com a “sectaris” els cristians i alguns moviments i institucions de l’Església presents a la societat i també en molts àmbits educatius a través de professors de religió i d’altres matèries també que pertanyen a institucions o moviments d’Església. En aquest sentit, s’ha de dir que els cristians tenen dret a associar-se i a formar part de grups aprovats per l’Església i que no es pot titllar de sectari el dret dels que treballen en el món educatiu a formar part lliurement d’institucions que estan perfectament reconegudes i aprovades.
Els professors vinculats a aquestes institucions, lluny d’adoctrinar, imparteixen la seva matèria seguint els programes oficials establerts per les autoritats educatives i els acords “Església-Estat”. La seva pertinença a aquestes realitats eclesials no els resta professionalitat ni respecte per la llibertat dels alumnes, ans al contrari, els ajuda a ser més professionals i respectuosos.
En definitiva, defensar l’ensenyament de la religió i la presència de totes les realitats eclesials a la vida educativa és una opció legítima i un dret dels cristians. En una societat plural i democràtica, la diversitat de les opcions formatives és una riquesa, no una amenaça. L’autèntica educació no tem la fe: la integra com a part de la vida de moltes famílies que lliurement la trien.
L’experiència ens mostra que l’educació fonamentada en valors i virtuts cristianes forma veritables persones, ciutadans amb capacitat de comprometre’s en la societat, persones madures i responsables que com els pares i mares desitgen sempre el millor pels seus fills. És des d’aquesta perspectiva que l’Església continua oferint una educació amb religió a l’escola, apostant per una educació de qualitat, oberta a tothom, sense distincions. I aquesta oferta forma part de la mateixa missió de l’Església.
