Data: 8 de març de 2026
Enguany el 3r diumenge de Quaresma s’escau el 8 de març. A les parròquies llegirem l’evangeli de la samaritana (Jn 4,5-42), un diàleg que comença amb una petició desarmada de Jesús a una dona: «Dona’m aigua», i acaba amb una dona convertida en veu pública de la bona noticia de Jesús. El text ofereix un mètode per al present: escoltar abans de parlar. Parlar amb elles, no només d’elles. Renunciar a la instrumentalització i més trobada i hores d´escolta.
El debat recurrent sobre vetos al burka i al niqab n’és una prova. Abans de situar aquest tema a nivell político‑legislatiu, ¿no caldria un diàleg a fons amb les dones i les comunitats concernides? I a més a més, ¿aquest és el tema que més preocupa les dones del nostre país?
Per què no parlem sobre l´increment de dones i fills o filles víctimes de la violència masclista i domèstica, sobre mesures efectives per acabar amb la desigualtat salarial, la dificultat d´accés a l’habitatge o sobre el reconeixement del treball de les cures o sobre la mancança d´ajudes a la maternitat i a la natalitat. L´informe FOESSA denuncia la feminització de la pobresa.
A l´Església encara tenim molts deures pel que fa a la conversió relacional vers les dones, però afirmem amb rotunditat que home i dona tenen la mateixa dignitat, perquè comparteixen la mateixa imatge i semblança de Déu. Això es concreta en: rebuig de tota forma de violència o discriminació contra les dones; reconeixement, sense confrontació, de l´aportació de les dones dins i fora de l´Església, del valor del treball i els talents femenins sovint no visibles, i denúncia de les situacions d’explotació, precarietat o abús.
El «pou» d’avui té forma de parròquia, casa, carrer, jutjat, feina, urgències o fila d’un menjador social. Allà la comunitat catòlica és cridada a protegir vides i dignitat, fer costat a les dones i teixir oportunitats. Estem convidats a tornar al pou per demanar aigua amb humilitat i oferir l´Aigua viva amb coratge. Quan la set de sentit, de justícia, de veritat i de vida es pren seriosament, la gent, com a Sicar, s’aixeca per escoltar.
