Data: 8 de març de 2026
La missió sempre va a destemps –m’explico–, no tot arriba quan un vol, no tot succeeix de manera mil·limètrica. Els ritmes interns de la missió són inesperats. Allò que preveiem que havia de passar en un determinat moment succeeix «a tres quarts de quinze». Aquesta és la dita que m’agradaria que ens ajudés a fer una lectura positiva de la missió. Alguns creuen que, com que és lògicament una hora inexistent, tal cosa o tal altra no succeirà mai. No ho penso així. Justament es tracta del contrari. Si ens introduïm de ple en la missió, ens adonem que succeeixen coses inesperades i que sempre se’ns obren camins nous per a l’evangelització. És l’Esperit Sant qui ho fa. És Ell qui ens ofereix noves possibilitats perquè el nostre encontre amb Jesús sigui una realitat quotidiana. Sigui l’hora que sigui. Òbviament.
Aquesta és la interpretació que ens cal generar avui. No pas com a mesura que contraresti el malestar ambiental que sovint pot envoltar-nos, sinó per la convicció que ens ofereix Jesús: «jo sóc el camí, la veritat i la vida».
Efectivament, parlant del temps arrítmic de la missió, hem de recordar sempre que Jesús és Senyor de la història, amo del temps. Ell és qui va venir, qui ve i qui vindrà; Ell és passat, present i futur; Ell és el «ja sí, però l’encara no». Tot gira entorn de Jesús, perquè en Ell la missió recupera tot el seu sentit. En Ell trobem el testimoni del que vol dir acompanyar sempre, el mestre que ens guia pels viaranys de la vida interior, el qui ens engresca a no defallir mai i a proposar-nos una vida a desdir, l’amic que sempre té una paraula i un gest perquè puguem créixer, l’amic que consolida els nostres vincles en el marc de la comunió, el profeta que ha lliurat la seva vida per tal que superem els conflictes amb el diàleg i ens enfoquem a construir un món en pau. Jesucrist, el Fill de Déu, és el centre de la nostra vida, personal i comunitària, i ho és en forma d’invitació, per tal que siguem, lliurement, dels qui ens identifiquem més en Ell. D’això va la Quaresma, d’identificació.
Tradicionalment hem parlat de conversió. Doncs, això. A tots ens toca fer aquest gir copernicà en les nostres vides. Adoptar d’una vegada per totes els criteris de Jesús. Integrar d’una manera corrent les opcions en favor del Regne.
El programa és ben agosarat, el camí ben conegut: «almoina, dejuni i oració». Tot per situar-nos de nou en el bon camí que ens porti vers Déu, el Pare bo que ens espera a tots amb els braços ben oberts. Cal incidir de nou, encara que ja ho haguem sentit mil vegades: Déu és Amor i no fa res més que estimar. La Quaresma ens convida a considerar la bona oportunitat de viure segons l’Amor.
Serà, doncs, la Quaresma un bon moment per no viure de manera superficial, sinó un bon temps per respirar a fons i descobrir què és important i què no ho és. Jesús camina al nostre costat. El seu Esperit ens va al davant. Déu Pare espera pacientment, observa misericordiosament i confia plenament. I ho fa tenint els ulls fixos en nosaltres, no pas per teledirigir la nostra vida, sinó respectant-la i estimant-la, per tal que nosaltres puguem fer el camí cap a Ell.
Estic més que convençut que durant aquesta Quaresma hi ha moltes coses que es remouen i es remouran en el nostre interior. Tot arriba al temps oportú, ni abans ni després. Confio. Sigui quan sigui, fins i tot «a tres quarts de quinze».
