Data: 15 de març de 2026
Quan ens posem davant d’un quadre important per primera vegada, sovint no en captem tota la seva riquesa. Veiem colors, formes, potser una escena general. Però moltes coses se’ns escapen. Només quan algú ens ajuda a mirar —assenyalant un detall, explicant un gest, donant un context— el quadre comença a mostrar-se’ns d’una altra manera. No ha canviat la pintura; ha canviat la nostra mirada.
La Quaresma té un punt d’això: necessitem que algú ens eduqui la mirada davant de la realitat. Però, com podrem veure els detalls de l’obra d’art de Déu si vivim en les tenebres? La litúrgia, especialment la quaresmal, ens ajuda a posar llum i educar la nostra mirada.
En aquests dies, l’Església un camí acompanyant els catecúmens cap a la Pasqua on rebran una nova vida en el Baptisme. És el temps que el Ritual de la Iniciació Cristiana d’Adults anomena de la purificació i la il·luminació. Però aquest procés no és aliè a la resta de la comunitat. Al contrari. El que viuen els catecúmens fa visible allò que tota vida cristiana està cridada a viure: un camí de clarificació interior, de creixement i de maduració de la fe per poder renovar el nostre baptisme a la celebració de les festes Pasquals.
La Quaresma posa aquest procés al centre de la vida eclesial. Els evangelis d’aquests diumenges no són triats a l’atzar. Parlen de persones tenen set, que no hi veuen o que, simplement són mortes. Són imatges del procés catecumenal, el procés de trobar-se amb el Senyor i passar de la mort a la vida gràcies al Baptisme. Són relats —com la samaritana o el cec de naixement— que no descriuen conversions instantànies, sinó camins que es fan pas a pas. L’Església els proclama davant de tots perquè sap que, d’una manera o altra, tots ens hi podem reconèixer.
Els qui ja hem rebut el Baptisme sabem que no s’ha acabat el nostre camí de purificació, ni el camí de creixement i maduració interior. Encara més, potser amb els anys, hem vist que la nostra fe s’ha tornat rutinària, de paraules repetides sense gaire consciència. Potser vivim una fe poc profunda, i el Senyor no és tan significatiu en la nostra vida com ens agradaria. Per això, el camí dels catecúmens també és el nostre. Quan l’Església ens parla de purificar i il·luminar, no es refereix només a corregir errors i deixar la vida de pecat, sinó a deixar que la llum de Crist arribi als racons on encara no ho ha fet.
La presència dels catecúmens en les nostres comunitats és, en aquest sentit, un regal. Ens recorda que cal tornar a la nostra iniciació cristiana, tornar a les arrels de la nostra fe; que cal sentir novament en el nostre cor la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt 3,17). És una invitació a enfortir la nostra relació amb el Pare i poder contemplar totes les meravelles que fa per nosaltres.
La Quaresma ens ofereix aquest temps amb una gran delicadesa. No ens imposa grans exigències, sinó que ens convida a fer silenci, a revisar la mirada, a tornar al que és essencial: posar Déu en el centre de la nostra vida i revisar la relació amb Ell i amb els germans. Potser no ens cal fer grans propòsits i n’hi ha prou amb deixar que Déu ens ajudi a veure-hi més clar.
