Data: 15 de març de 2026
Estimats germans, el Sínode promou també una conversió dels vincles, és a dir, dels llaços que ens uneixen i dels espais on vivim. L’Església sinodal està constituïda per uns lligams de comunió i uns llocs on es viu aquesta comunió (cf. DF 109).
En primer lloc, es tracta de sentir el goig de formar part de l’Església, que es concreta en la nostra comunitat, en la nostra parròquia. Estem en temps de desafeccions, en què molts cristians pretenen viure la seva fe en solitari, sense l’ajuda i la companyia dels altres. Vivim temps d’un fort individualisme, que propicia una desacreditació de les institucions i, de manera singular, de l’Església. La conversió dels lligams ens demana sentir-nos units a la comunitat.
La conversió dels lligams de comunió convida, sobretot, a ampliar el cor afavorint no només la relació i el contacte amb les persones que pensen com nosaltres o són del nostre grup, sinó amb qualsevol home i dona. “La conversió sinodal convida cada persona a ampliar l’espai del seu cor, el primer “lloc” on ressonen totes les nostres relacions, arrelades en la relació personal de cadascú amb Crist Jesús i la seva Església” (DF 110). El model no és cap altre que el cor de Crist. Som cridats a tenir un cor gran, ampli, misericordiós, com el de nostre Senyor.
Cridats també a fer que l’Església sigui una “casa” on hi hagi “possibilitat d’acollida, d’hospitalitat i d’inclusió” (DF 115), en què cadascú es posa al servei dels altres. La sinodalitat implica el “desig d’una Església més propera a les persones i més relacional, que sigui casa i família de Déu” (DF 28).
Cal també una reforma i revisió dels llocs eclesials. “Els lligams territorials tradicionals canvien de significat, fent els límits de parròquies i diòcesis menys definits. L’Església està cridada a viure en aquests contextos, reconstruint la vida comunitària, donant un rostre a realitats anònimes i teixint relacions fraternes” (DF 111); els fenòmens migratoris desafien les esglésies locals a ampliar el “nosaltres” amb una obertura i acollida major; la cultura digital presenta els seus desafiaments i les seves oportunitats, el document sinodal convida a reflexionar sobre “la manera com creen lligams de pertinença i promouen l’encontre i el diàleg” (DF 113).
El Sínode convida també a reconsiderar el que és una parròquia i a pensar que no pot quedar limitada al territori físic. Invita a la “creativitat missionera” per explorar noves maneres d’establir relacions i lligams amb les persones, per reconstruir relacions comunitàries i teixir relacions fraternes (cf. DF 111).
