Data: 22 de març de 2026
El passat dijous, coincidint amb la solemnitat de sant Josep, l’Església celebrava el Dia del Seminari. No està de més insistir de nou en la importància de les vocacions al ministeri sacerdotal. El sacerdoci universal exposat en la carta als cristians Hebreus i destacat pel Concili Vaticà II, ens diu que tots els batejats som constituïts casa espiritual i sacerdoci sant, i estem cridats a donar testimoni de Crist; la dignitat fonamental de tots en la vocació cristiana és anterior a la distinció de funcions i de missions, anterior a tota distinció entre laics, religiosos i preveres, moguts tots per l’Esperit.
En l’Església, tots els seus membres tenen la mateixa dignitat, que han obtingut pel seu naixement en Crist en el baptisme; tots gaudeixen de la mateixa gràcia i tots estan cridats a una mateixa vocació de perfecció. Havent-hi, però, diversitat de ministeris, en l’Església hi ha diversitat de missions, de dons i de serveis que fan possible la realització en l’Església de diverses condicions de vida com el laïcat, el ministeri pastoral i la vida consagrada, que pot ser laical o pastoral. El Sínode per a la sinodalitat posa l’accent en què «sense reescriure una eclesiologia i una teologia del ministeri ordenat, es procedeix a destacar aquells trets de la comunió i de la missió del Poble de Déu i, en ell, de la figura del ministeri ordenat que l’Assemblea Sinodal ha precisat, rebent i integrant l’herència del Concili.» (Grup d’estudi 4).
El Concili Vaticà II destaca ja el paper del laics en l’Església, sacerdots per a Déu Pare que participen del sacerdoci únic de Jesucrist, juntament amb els sacerdots ministerials o jeràrquics, i que l’exerceixen concorrent a l’oferiment de l’Eucaristia i rebent els sagraments, participant de la pregària i de l’acció de gràcies, i donant testimoni d’una vida santa, abnegada i caritativa (Lumen gentium, 10).
La diferència entre el sacerdoci comú i el ministeri pastoral o sacerdotal és essencial, són dues formes sacerdotals que estan, però, a nivells diferents. La clau del sacerdoci ministerial està en l’actuació in persona Christi, «el sacerdoci ministerial, per la potestat sagrada de que és dotat, forma i regeix el poble sacerdotal, celebra el sacrifici eucarístic en persona de Crist i l’ofereix a Déu en nom de tot el poble» (Lumen gentium, 10) i és per tant necessari i insubstituïble dins de l’Església.
La importància i transcendència del ministeri sacerdotal i també del diaconal, no canvia en un món convuls, on la manca de vocacions preocupa i molt; les vocacions al sacerdoci són més necessàries que mai, són imprescindibles, perquè la tasca ministerial dels sacerdots és més necessària que mai perquè «sense sacerdots l’Església no podria viure aquella obediència fonamental que se situa en el centre ma teix de la seva existència». (Pastores Dabo Vobis, 1). Preguem doncs perquè hi hagi qui respongui amb generositat a la crida al sacerdoci i al diaconat, capaços de proclamar a través del seu ministeri: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies.»
