Data: 29 de març de 2026
Avui celebrem el Diumenge de Rams i ho fem amb joia i esperança, perquè sabem que Jesús ens salva. Ell és el bon pastor que dona la vida per les seves ovelles (cf. Jn 10,11). A la llum de l’Evangeli d’aquest diumenge de Rams, que recull el relat de la Passió de Jesucrist, podem reflexionar sobre dos pilars de la vida cristiana: l’Eucaristia i la pregària.
En primer lloc, l’Eucaristia, que ens alimenta, sustenta la nostra fe i ens santifica. En cada Eucaristia, escoltem les paraules que ens conviden a fer una parada per nodrir-nos d’Ell. És Jesús que ens parla: «Preneu i mengeu-ne tots, que això és el meu cos» (Mt 26,26). Rebem el cos de Crist amb gratitud i il·lusió. Jesús, abans de la seva passió, ens va deixar aquest tresor. Quan combreguem, entrem en comunió amb la seva vida, mort i resurrecció. L’Eucaristia és un sagrament que ens fa participar de l’entrega que Jesús fa de la seva vida a la Creu. És un memorial eficaç, que no només recorda, sinó que fa fructificar diàriament els mèrits de la Passió. En cada Eucaristia, es fa present el sacrifici de Crist a la Creu.
Certament, Jesús es fa present en el pa i en el vi per recordar-nos que no estem sols i que Ell vol habitar en nosaltres. Ell és sempre amb nosaltres, ens dona el seu amor i ens omple amb la seva força. “L’Eucaristia és font i cimal de tota la vida cristiana” (Lumen gentium, 11). Anar a missa, ser fidels a la trobada amb Jesús, ens ajuda a estar en comunió amb Déu i amb els germans. Quan trepitgem la casa del Senyor sempre hi trobem pau. Així cantem joiosos: «¡Quina alegria quan em van dir anem a la casa del Senyor!».
En segon lloc, la pregària, que és necessària com l’aire que respirem. Jesús ens demana, com ho va fer amb els deixebles a Getsemaní, que estiguem desperts i atents per estar amb Ell, per pregar. Pregar no és que Déu faci la nostra voluntat, sinó unir la nostra voluntat a la seva. A vegades ens costa, però cal que no defallim. Jesús ens ho demana. Sapiguem donar gràcies a Déu cada dia. Demanem perdó al Senyor i força per estimar-lo a Ell i els germans. Com va expressar santa Teresa de Lisieux, «la pregària és un impuls del cor, una simple mirada llançada cap al cel, un crit de gratitud i d’amor, tant en el sofriment com en l’alegria».
En aquest últim diumenge de Quaresma, escoltem amb atenció i devoció el relat de la Passió de Crist. Jesús pateix i ho fa de diferents maneres: pateix l’abandó de la majoria dels seus deixebles i pateix una detenció i un judici foscos que acaben amb una condemna injusta; pateix les burles, els insults, les bufetades, la duríssima tortura, el pes de la creu, la corona d’espines, els claus, la nuesa… I pateix fins que mor a la Creu, però amb la promesa prèvia que ressuscitarà. En aquesta setmana de Passió, acompanyem Jesús en els moments més difícils i dolorosos de la seva vida terrena. Que aquesta experiència obri els nostres cors per acompanyar aquells que pateixen en les dificultats i en les adversitats.
Benvolguts germans i germanes, agafem forces amb l’Eucaristia per estimar millor Déu i els altres. No deixem de pregar amb fe per mantenir-nos ferms. I tinguem posada l’esperança en la resurrecció de Crist. Déu sempre ens acompanya, tant en l’alegria com en el dolor. El seu amor és infinit. Ell ens estima amb un amor etern.
