Data: 29 de març de 2026
Aquest cap de setmana les places i carrers dels nostres pobles i ciutats s’ompliran de gent, famílies que aniran a beneir el ram amb els més petits de la casa, seguint una antiga i entranyable tradició. És Diumenge de Rams.
Per a moltes persones serà pot ser la possibilitat d’uns dies de vacances merescudes, de desconnectar del tràfec diari. Sigui com sigui, i estiguem on estiguem, aquests són dies que marquen el centre de la vida cristiana. Les diferents celebracions que se succeiran ens ajudaran a apropar-nos al Senyor mort i ressuscitat, que dona la vida per nosaltres perquè puguem tenir la seva vida. En un moment en què el món es debat en enfrontaments i la humanitat experimenta sofriments i manca d’orientació no es tracta només seguir una tradició cultural, és fer memòria, “memorial”, actualització del misteri de l’amor de Déu que ens estima fins a la donació de si mateix. Són celebracions de la nostra fe i de la nostra vida cristiana, i ens hi hem de preparar conscientment per viure-les amb intensitat. Per alguns pot ser una participació més activa i una col·laboració més intensa, la qual cosa ens ajudarà a sentir-nos més membres de l’Església. Alguns com a lectors, o portants del sant Crist, o cantaires; altres ajudant a les processons, ajudant a preparar els actes i guarnir els espais. Tot això ens ajudarà a prendre més consciència del que estem celebrant.
Us convido a endinsar-nos-hi i participant-hi tots. És molt important que la família, com a església domèstica, visqui aquests dies intensos, i que els petits comencin a assaborir la importància d’aquestes celebracions, que els adults les expliquem i transmetem el seu sentit a les generacions futures, i que els més grans se sentin més acompanyats aquests dies i valorats en la seva experiència. De fet, això és el que feia i vivia el poble d’Israel en la celebració de la Pasqua. Com ens ho transmet el llibre de l’Èxode: “Quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor.” A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis” (Ex 12, 26-67).”
La Pasqua significa que Déu va “passar” per les cases dels Israelites a Egipte per alliberar-los de l’esclavatge. I que Déu ha passat també per les nostres vides fent-se home, morint a la creu i ressuscitant per alliberar-nos del pecat i portar-nos a la veritable terra promesa, que és la vida eterna. Per això és bo resar junts, si és possible, i comentar el que celebrarem aquests dies: el dijous la institució de l’Eucaristia, font i cimal de la vida cristiana i el manament de l’amor, el divendres la Passió i mort del Senyor a la Creu, dissabte i diumenge la seva Resurrecció i el seu triomf. Ens ajudarà també participar en el Via Crucis, o en alguna de les processons que es puguin fer en diversos pobles i parròquies perquè aprenguem els sentiments de Crist que mor per donar vida.
Sigui com sigui, us desitjo a tots que aquestes celebracions, en aquests dies sants, a les parròquies o comunitats en les quals ens trobarem, transformin el nostre interior i ens ajudin a sentir-nos cristians més convençuts, més estimats per Déu, a viure més a prop seu.
