Data: 29 de març de 2026
Els relats evangèlics de la passió ens proporcionen, alhora que la descripció dels fets, un ampli ventall i un retrat de les diverses actituds humanes. De la traïció a la indiferència, de la por a l’hostilitat, tot hi juga el seu paper, en aquest relat, i res no hi és sobrer. La litúrgia ens proposa d’escoltar cada any un relat diferent de la passió de Crist, i així el Diumenge de Rams, vertadera porta a la setmana clau de l’any litúrgic, escoltem alternativament els relats de sant Mateu, sant Lluc i sant Marc, i el Divendres Sant escoltem sempre el relat, particularment profund, que en fa sant Joan. Cadascun d’ells amb la seva particularitat i amb els seus accents i matisos, i tots ells complementaris per tal de fer-nos arribar no ja el relat del que en aquells dies va tenir lloc a Jerusalem, sinó de com interpretar aquells fets amb els ulls de la fe, per part dels qui experimentaren el contacte amb Crist ressuscitat.
La passió segons sant Mateu i el seu sentit més profund, fou meravellosament copsat per Johann Sebastian Bach en un dels seus oratoris més famosos. El compositor va entendre molt bé que en aquells fets hi hagué qui en va prendre part activa, qui fou capaç de vèncer la por i d’acostar-se a Jesús, qui en fou espectador passiu i qui se n’allunyà per tal de prendre distància. Tot plegat actituds ben humanes, que ens acompanyen i es repeteixen a cada moment de la nostra història personal i col·lectiva.
«Rentar-se’n les mans» ha esdevingut una expressió d’ús habitual, tot i que segurament molts avui no siguin coneixedors del seu origen: una frase feta que indica quan ens volem desentendre d’un problema, habitualment d’altri, i també quan ens sentim incòmodes amb una situació i creiem que ens convé distanciar-nos-en abans no prenguem mal; un mal que creiem que no ens pertoca de rebre. Pilat va intentar no involucrar-se en aquell procés en el qual no acabava de veure la culpabilitat del suposat criminal; sabia que li havien lliurat per enveja, i en veure que no en trauria res de positiu, i que més aviat era a punt de començar un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i mirà de desentendre’s de la sang innocent d’aquell home. Era una innocència en la qual ell creia, però que no fou capaç de defensar tot i tenir els mitjans per fer-ho. Una sang que aviat es vessaria abastament en bé nostre. Crist acceptà voluntàriament la seva passió per assumir el sofriment humà. Darrera del seu sofriment hi ha el sofriment del món, d’un món pel qual Jesús donà la seva vida. Ens hi podem involucrar, ens en podem allunyar o ens en podem desentendre. El Senyor ens convida a no rentar-nos les mans davant del sofriment del món, que és el seu, perquè tots, d’una manera o una altra, en som responsables.
«No us commou
el dolor de la seva ànima
i la vista de tal turment?
Ai, teniu un cor
que com la columna del martiri
i encara més dur ha de ser.
Apiadeu-vos, atureu-vos!»
(Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach.)
