Data: 5 d’abril de 2026
És significatiu que la salutació de Jesús ressuscitat en les aparicions a les dones i als deixebles siguin la paraula grega kháirete (Mt 28,9), que és la fórmula grega de salutació i que es tradueix per «alegreu-vos»; i eirene (Jn 20,20.26), que significa en la nostra llengua «pau a vosaltres». Totes dues expressions, però, ens remeten a la salutació hebrea shalom, amb la qual Jesús certament devia saludar. Ara bé, l’expressió hebrea inclou tant la mateixa pau com la joia i tots els béns que l’home desitja i que provenen de la mà amorosa i provident de Déu.
Amb la resurrecció de Jesucrist irromp en la història la gran novetat: la vida ha vençut la mort. Aquell que ha estat crucificat i ha mort en la creu ha retornat, des del sepulcre, a la vida; però no pas a la vida que aboca irremeiablement a la mort, sinó a la vida gloriosa de Fill de Déu. La tomba no va poder retenir el qui és la Vida. El qui va dir a Marta, en el dolor de la mort del seu germà Llàtzer: Jo soc la resurrecció i la vida (Jn 11,25), i li va cridar: Llàtzer, surt a fora (11,43), és el qui entrà al sepulcre amortallat, per vèncer definitivament el poder que tenia la mort i que provenia del pecat. Amb la victòria sobre el pecat i la mort comença la vida nova que res ni ningú no podrà deturar.
Aquesta bona nova, que es proclama en el món el matí de Pasqua, quan les dones van al sepulcre del seu Mestre i el troben buit i escolten l’anunci de l’àngel, no cessa de ressonar en tots els llocs i en tots els moments de l’esdevenir humà. Com una flama viva que es passa de mà a mà, cada any, de manera nova, en la litúrgia de la Pasqua encén el cor dels qui creuen en Crist i celebren els misteris cristians, fent néixer la joia i la pau del ressuscitat en el seu interior.
Enmig d’un món que cerca la pau i que, al mateix temps, experimenta amb tristesa com és de fràgil la convivència humana, en veure que els conflictes entre les nacions i la polarització social s’intensifiquen, el missatge pasqual del Ressuscitat ha de ressonar amb més força. Necessitem que els dons de la joia i la pau arribin, més i més, al cor dels qui creiem en la vida nova que Crist ens ha donat amb la seva mort i resurrecció. Hem de ser, amb el testimoniatge i amb la paraula oportuna i sincera, els heralds de Crist viu en nosaltres. En ell hi ha la font de la vida nova que fa possible la joia i la pau veritables.
