Data: 12 d’abril de 2026
Cada vegada més a la nostra societat s’està prenent consciència de la importància de cuidar els cuidadors, de tenir cura i acompanyar les persones que es dediquen als altres, especialment de manera altruista, com a voluntaris, dedicant-hi temps i esforços i també un cert desgast emocional en el servei que hi realitzen.
A l’Església el voluntariat es contempla des del vessant del compromís cristià. Pel baptisme, tots els cristians estem cridats a la santedat, a l’apostolat i als serveis dels germans perquè ens necessitem els uns als altres. És a dir, a un compromís que neix de la crida que hem rebut. L’amor de Déu és el que ens empeny a donar-nos als altres, a fer-nos proïsme de cada persona, especialment d’aquells que passen necessitat, no com una obligació o un imperatiu moral, sinó com un acte d’amor i d’entrega, de generositat.
Des d’aquesta perspectiva, cal agrair la gran quantitat de persones que dediquen temps a aquesta missió en les parròquies, en els moviments i institucions eclesials. Em refereixo als catequistes de les parròquies, als animadors dels grups de joves, als matrimonis que es dediquen a la preparació del baptisme o del matrimoni, a les persones que visiten els malalts a les llars particulars, en els hospitals o els centres de dia, els voluntaris que ajuden en les sagristies o atenent les persones en els temples, els que ajuden en l’economia parroquial, els que acompanyen reunions de grup, els voluntaris de Càritas, de Mans Unides, de Justícia i Pau, etc. És evident que ens necessitem tots, els uns als altres.
La vida i l’acció de l’Església es duu a terme amb la col·laboració de tantes persones que fan del seu temps lliure un servei per als altres quan han acabat la jornada laboral i en lloc de gaudir d’un merescut descans, es dediquen a l’anunci de l’Evangeli, la preparació de les celebracions o l’acompanyament de persones necessitades.
Als evangelis veiem que Jesús anava per tot Palestina acompanyat de deixebles, homes i dones, joves i grans, que l’ajudaven i que ell enviava de vegades també a predicar.
Cal recordar avui a dos d’aquests col·lectius que pròximament celebraran les seves jornades i aplecs. Em refereixo als visitadors de malalts i als voluntaris de Càritas. El dissabte 25 d’abril tindrem el 18è Aplec amb malalts al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, i el mateix dia 25 la Trobada Diocesana de voluntaris de Càritas a l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga.
Uns i altres són el rostre més proper d’una Església que ha d’estar al costat dels que pateixen per qualsevol causa, ja sigui perquè la seva edat avançada ha minvat les seves forces i capacitats o perquè les circumstàncies de la vida o la conjuntura econòmica i social no afavoreix la capacitat de sortir-se d’una situació de precarietat.
En aquest temps de Pasqua, agraeixo una vegada més la dedicació de tants cristians per fer present l’amor de Déu i ajudar a fer el nostre món una mica millor. I us animo a continuar col·laborant, i a fer-ho als qui encara no heu fet aquesta experiència.
