Data: 12 d’abril de 2026
Jesús ressuscitat es presenta als deixebles amb aquesta salutació, sempre la mateixa. La pau és un do preciós, una pau activa, desarmada i desarmant, com ens acostuma a dir el papa Lleó XIV.
La pau aquests dies està en risc; de fet, sempre hi està. La humanitat, des que és humanitat, no ha viscut cap moment sense un conflicte armat; uns succeeixen als anteriors, unes causes a unes altres i darrere de tot sempre hi ha l’ambició per controlar territoris, pobles i recursos naturals o econòmics. En plena guerra freda, el papa sant Joan XXIII escrivia: «La pau a la terra, suprema aspiració de tota la humanitat a través de la història, és indubtable que no pot establir-se ni consolidar-se si no es respecta fidelment l’ordre establert per Déu.» (Pacem in terris, 1). I l’ordre establert per Déu es fonamenta en el manament de l’amor: a Déu i als altres.
Eren temps de l’anomenada guerra freda entre est i oest, amb una Europa dividida i molt de dolor al cor de la humanitat, després de la segona guerra mundial, que fou el conflicte bèl·lic més sagnant de la nostra història. Però els blocs van desaparèixer amb la caiguda del mur de Berlín l’any 1989, una fita en la qual sant Joan Pau II hi tingué un paper no pas menor. Aleshores, en un viatge a Mèxic, ell mateix ens alertava tot dient: «Els esdeveniments de la història recent han estat interpretats, a vegades de mode superficial, com el triomf o el fracàs d’un sistema sobre un altre; en definitiva, com el triomf del sistema capitalista liberal. Com si determinats interessos volguessin portar l’anàlisi a l’extrem de presentar el sistema que consideren vencedor com l’únic camí per al nostre món, basant-se en l’experiència dels revessos que ha sofert el socialisme real, i defugint el judici crític necessari sobre els efectes que el capitalisme liberal ha produït, almenys fins al present, als països anomenats del Tercer Món.» (9 de maig de 1990).
La guerra no és pas cap fenomen nou, però la seva irreductible presència no ens ha de portar a un pessimisme estèril; cal treballar per la pau, en tot moment, des de la base fins als centres de poder que tenen a les seves mans una part no pas petita de la responsabilitat dels conflictes.
Crist ressuscitat, amb la seva salutació -«Pau a vosaltres»- ens marca el camí. Sense Crist, la pau és difícil d’assolir; si llegim l’Evangeli, la pau esdevé un element fonamental del Regne que estem cridats a anunciar. Ens ho deia el passat Diumenge de Rams el papa Lleó XIV: «Crist, Rei de la pau, continua clamant des de la seva creu: Déu és amor! Tingueu pietat! Deposeu les armes, recordeu que sou germans!»
Preguem doncs amb intensitat, sense defallir i amb esperança perquè la pau que Crist ens desitja es faci realitat.
