Data: 3 de maig de 2026
Estimats germans,
L’escassetat de persones que se senten cridades a servir a l’ésser humà i a la societat en les diverses vocacions, ens fa adonar que ens manca una “cultura vocacional”, és a dir, un ambient social i eclesial que ajudi a plantejar-se la pregunta de “qui soc” i “quina és la meva missió” a la vida. En la cultura actual, que pensa la vida de cada persona principalment des de l’interès propi, és molt difícil que algú es pregunti per la seva vocació.
El primer pas cap a una cultura vocacional consisteix en descobrir que la vida humana és un gran do i que, a partir d’aquí, cal viure-la amb sentit de gratitud. Quan entenem la vida com un regal que hem rebut i que agraïm, aleshores pot sorgir el desig de compartir-la i apareix la pregunta de què vull fer de la meva vida: per a qui vull ser i viure? Fins i tot, es pot anar més enllà i plantejar-se: què vol Déu que faci amb la meva vida? Quin és el camí pel qual Jesús em crida a seguir-lo? Amb qui?
Perquè es desenvolupi aquesta cultura de la vocació és important fomentar la capacitat de preguntar-se a fons per la realitat que ens envolta i per la pròpia vida. Cal no tenir por de plantejar preguntes radicals, que tenen a veure no amb un aspecte concret de la vida sinó amb l’orientació general que se li dona, amb les opcions fonamentals que marquen l’existència.
També forma part d’aquesta cultura encoratjar la capacitat de somiar i d’anhelar un món millor i una Església més fidel a l’Evangeli. És propi dels joves atrevir-se a somiar coses grans i ser capaços de fer propostes desafiadores. Quan s’apaguen aquests somnis o es consideren irrealitzables, aleshores no queda espai per entendre la pròpia vida com una missió.
El congrés de vocacions que vam celebrar l’any passat (Madrid, febrer 2025) demanava precisament cultivar una cultura vocacional de manera transversal, de manera que sigui present a totes les àrees de la vida de l’Església. Amb aquesta finalitat, a la nostra diòcesi hem posat en marxa un servei de pastoral vocacional. Però perquè tot això es materialitzi en les nostres comunitats i pobles, cal que cadascú de nosaltres es comprometi a crear en la societat i en l’Església l’atmosfera que ajudi a plantejar-se què he de fer amb tots els dons i capacitats que he rebut.
D’altra banda, el món civil també necessita persones vocacionades en les diferents tasques i professions. Necessitem bons professionals (metges, polítics, intel·lectuals, mestres, operaris…) que no actuïn només pel propi interès, sinó que entenguin la seva vida com un servei. Penso decididament que els cristians tenim molt a aportar per engendrar i potenciar una veritable cultura de la vocació.
