Data: 17 de maig de 2026
En el camí pasqual, la llum no es manifesta només en la joia de la Resurrecció, sinó també en la capacitat de reconèixer Crist present en els més vulnerables. En aquest tercer moment del nostre itinerari, contemplem l’acolliment als malalts i a les persones amb discapacitat, en la preparació del pelegrinatge diocesà al Santuari de Lourdes, una tasca humil i alhora profundament evangèlica que porta a terme la nostra Hospitalitat.
El misteri pasqual ens revela un Déu que no defuig el sofriment, sinó que l’assumeix i el transforma des de dins. Per això, l’acolliment dels malalts no és un gest accessori ni merament assistencial, sinó un acte teològic: és reconèixer en la fragilitat humana el rostre del Crist crucificat i gloriós. Com ens recorda l’Evangeli, «estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36); així, cada gest d’acollida esdevé trobada amb el Senyor mateix.
La preparació del pelegrinatge a Lourdes es converteix, doncs, en una escola de caritat. No es tracta només d’organitzar un viatge, sinó de teixir una xarxa de relacions fraternals on cada persona és reconeguda en la seva dignitat inviolable. La doctrina social de l’Església ens recorda que la dignitat humana no depèn de les capacitats físiques o mentals, sinó que és inherent a cada persona creada a imatge de Déu. Aquesta veritat es fa vida quan la comunitat es disposa a posar al centre aquells que sovint són relegats als marges.
L’Hospitalitat, en aquest sentit, esdevé signe visible d’una Església que acull, acompanya i serveix. Els voluntaris, els familiars, la munió de joves, els professionals i tots aquells que participen en el pelegrinatge a Lourdes no sols ofereixen temps i esforç, sinó que comparteixen esperança. En el contacte amb la fragilitat, descobreixen una nova manera de mirar: una mirada purificada, capaç de veure més enllà de les limitacions i d’intuir la presència de Déu que actua en el silenci i en la dependència.
Aquest acolliment és també un testimoni social. En un món que sovint exalta l’eficiència i l’autonomia, la cura dels més febles esdevé una contracultura profètica. És una afirmació clara que el valor d’una societat es mesura per la manera com tracta els seus membres més vulnerables. Així, la preparació del pelegrinatge no sols transforma les persones que hi participen, sinó que interpel·la tota la comunitat a viure amb més justícia, solidaritat i amor.
El camí a Lourdes apareix no tant com una meta geogràfica, sinó com un símbol del camí interior que tots som cridats a recórrer. Acollir el malalt és deixar-se evangelitzar per ell; és reconèixer que tots estem necessitats de guarició, tots som pelegrins que caminem amb esperança cap a la plenitud de la vida en Déu.
Que aquesta tercera llum de Pasqua ens ajudi a obrir els ulls i el cor, per tal que, en l’acolliment dels més fràgils, hi descobrim la presència viva del Ressuscitat que continua caminant amb el seu poble.
Ben vostre,
