Benvolguts germans i germanes, bon dia i benvinguts!
El Concili Vaticà II va voler dedicar l’últim capítol de la constitució dogmàtica sobre l’Església a la Verge Maria (cf. Lumen gentium, 52-69). Ella «és considerada membre extraordinari i totalment singular de l’Església, i la seva figura i model més excels en la fe i en la caritat» (n. 53). Aquestes paraules ens conviden a comprendre que en Maria, que per obra de l’Esperit Sant va acollir i generar el Fill de Déu fet carn, es poden reconèixer tant el model com el membre excel·lent i la mare de tota la comunitat eclesial.
Pel fet de deixar-se modelar per l’obra de la Gràcia vinguda a complir-se en Ella, i pel fet d’acollir el do de l’Altíssim com la seva fe i el seu amor virginal, Maria és el model perfecte d’allò que tota Església és cridada a ser: criatura de la Paraula del Senyor i mare dels fills de Déu, generats en la docilitat a l’acció de l’Esperit Sant. I a més, pel fet que és la creient per antonomàsia, on se’ns ofereix la forma perfecta de l’obertura incondicional al misteri diví en la comunió del poble sant de Déu, Maria és membre excel·lent de la comunitat eclesial. I encara, finalment, pel fet que genera fills en el Fill, estimats en l’etern Estimat vingut entre nosaltres, Maria és mare de tota l’Església, que es pot adreçar a ella amb filial confiança, amb la certesa de ser escoltada, custodiada i estimada.
El conjunt d’aquestes característiques de la Verge Maria es podria expressar parlant d’ella com de la dona icona del Misteri. Amb el terme dona s’evidencia la concreció històrica d’aquesta jove filla d’Israel, a qui se li ha donat l’extraordinària experiència de convertir-se en mare del Messies. Amb l’expressió icona se subratlla que en ella es compleix el doble moviment de descens i ascens: en Ella resplendeixen tant l’elecció gratuïta per part de Déu, com el lliure consentiment de la fe en Ell. Maria és, per tant, la dona icona del Misteri, és a dir, del disseny diví de salvació, que havia estat amagat i va ser plenament revelat en Jesucrist.
El Concili ens ha deixat un clar ensenyament sobre el lloc reservat a la Mare de Déu en l’obra de la Redempció (cf. Lumen gentium, 60-62). Ha recordat que l’únic Mitjancer de salvació és Jesucrist (cf. 1Tm 2,5-6) i que la seva Mare santíssima «no enfosqueix ni disminueix de cap manera aquesta mediació única de Jesucrist, ans en manifesta la virtut» (LG 60). Al mateix temps, «la Verge Maria, des de l’eternitat predestinada a Mare de Déu conjuntament amb l’Encarnació del Verb, […] col·laborà de manera totalment singular a l’obra del Salvador a fi de restaurar la vida sobrenatural de les ànimes. Per això ens és mare en l’ordre de la gràcia» (ibid, 61).
En la Verge Maria es reflecteix també el misteri de l’Església: en Ella el poble de Déu hi troba representat el seu origen, el seu model i la seva pàtria. En la Mare del Senyor l’Església contempla el seu mateix misteri, no sols perquè hi troba el model de la fe virginal, de la caritat maternal i de l’aliança conjugal a la que és cridada, sinó també i sobretot, perquè hi reconeix el seu mateix arquetip, la figura ideal d’allò que és cridada a ser.
Com es pot veure, les reflexions sobre la Verge Maria recollides a la Lumen gentium, ens ensenyen a estimar l’Església i a servir en ella el compliment del regne de Déu que està per venir i que es realitzarà plenament en la glòria.
Deixem-nos, doncs, interpel·lar per aquest model sublim que és Maria, Verge i Mare, i demanem-li que ens ajudi amb la seva intercessió a respondre a tot allò que se’ns demana a través del seu exemple: Visc amb fe humil i activa la meva pertinença a l’Església? Reconec la comunitat de l’aliança que Déu m’ha donat per a correspondre al seu amor infinit? Miro Maria com a model, membre excel·lent i mare de l’Església, i li demano que m’ajudi a ser deixeble fidel del seu Fill?
Germanes i germans, que l’Esperit Sant, que va davallar sobre Maria i invocat per nosaltres amb humilitat i confiança, ens concedeixi viure plenament aquestes realitats meravelloses. I, després d’haver aprofundit en la constitució Lumen gentium, demanem a la Mare de Déu que ens doni aquest do: que creixi en tots nosaltres l’amor per la santa mare Església. Que així sigui!
