Data: 24 de maig de 2026
La Pentecosta és una de les grans celebracions de l’any litúrgic. Cinquanta dies després de Pasqua, celebrem la vinguda de l’Esperit Sant. Els apòstols el van rebre quan estaven reunits. Aquell moment no va ser només l’inici d’una nova etapa de la primera comunitat cristiana, sinó el naixement d’una Església en sortida, valenta i oberta al món. La por donava pas a l’entusiasme per transmetre la Bona Nova. Aquesta celebració coincideix amb la Jornada de l’Apostolat Seglar i vol posar de relleu la vocació dels laics a evangelitzar. Com bé ens recordava el papa Pau VI, «l’Església existeix per evangelitzar» (Evangelii nuntiandi, 14).
La missió evangelitzadora de l’Església no és responsabilitat exclusiva dels ministres ordenats ni dels religiosos, ja que l’apostolat seglar ha de ser també un agent actiu. D’aquesta missió evangelitzadora rebuda del mateix Crist en som tots corresponsables: laics, vida consagrada i ministres ordenats. En efecte, tots els batejats, pel do rebut en el baptisme, som enviats a ser testimonis de Crist en el nostre entorn: a la família, a la feina, a les xarxes socials… Els laics són cridats a ser el perfum i la llavor que Crist escampa pel món. El seu testimoni és una forma decisiva i imprescindible d’evangelització.
L’Esperit Sant va transformar profundament els apòstols. També avui l’Esperit continua obrint portes, tocant els cors i renovant les comunitats. Quan un laic acompanya una família en dificultats, quan participa en una associació o en un partit polític, quan serveix els més pobres, quan treballa per la veritat i per la justícia, quan escolta un veí amb problemes, quan aconsella una persona amb dubtes o quan parla de la fe amb humilitat i coherència, està evangelitzant en el sentit més profund.
La Jornada de l’Apostolat Seglar és una invitació a redescobrir la bellesa d’una Església corresponsable. Una Església on cadascú té una missió concreta segons la voluntat de Déu, però on també es comparteix i treballa sinodalment, on caminem junts, sumant carismes i responsabilitats. L’Església creix quan els laics se senten part activa del projecte de Déu i quan les comunitats saben escoltar, acompanyar i treballar pel bé comú. De fet, així va créixer i expandir-se l’Església dels primers temps, com bé es recull al llibre dels Fets dels Apòstols, en què es ressalta la vida fraterna dels primers cristians.
Fixeu-vos el que es deia dels cristians del segle II d. C. a la Carta a Diognet:
Els cristians no es distingeixen dels altres homes, ni pel lloc en què viuen, ni pel seu llenguatge, ni pels seus costums […] no tenen ciutats pròpies, ni utilitzen un parlar insòlit […] Segueixen els costums dels habitants del país […] tanmateix, mostren un estil de vida admirable […]. Igual que tots, es casen i tenen fills, però no es desfan dels fills que conceben. Comparteixen la taula, però no el llit.
Benvolguts germans i germanes, en la Pentecosta, l’Esperit Sant no només ens renova, sinó que ens dona un cor nou per fer-nos «entusiastes que entusiasmen». I aquest cor és el que necessita avui el nostre món: un cor capaç de servir i de sembrar esperança. Que aquesta Jornada ens ajudi a renovar el compromís dels laics i a demanar, amb fe, que l’Esperit continuï fent de l’Església una casa oberta, acollidora i missionera.
