Data: 31 de maig de 2026
Estimades germanes de vida contemplativa:
«Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa» (Lc 10, 42). Aquestes paraules de l’Evangeli, proclamades tantes vegades als nostres monestirs, ressonen avui amb una profunditat especial en la Jornada Pro Orantibus, que celebrem en la solemnitat de la Santíssima Trinitat. En aquest dia, l’Església gira la seva mirada agraïda cap a vosaltres: dones fortes de Déu que heu consagrat enterament la vostra vida al silenci fecund de la pregària, a l’escolta contemplativa i a l’amor amagat que sosté el món des de les entranyes del cor.
Avui vull adreçar-me a vosaltres: Agustines, Carmelites Descalces, Cartoixanes, Clarisses, Clarisses de la Divina Providència, Mínimes de Sant Francesc de Paula i Trinitàries. A vosaltres, que sou signe de la tendresa, del lliurament i de la misericòrdia de Déu enmig del nostre món; que habiteu —aparentment ocultes— el batec silenciós de la nostra Església i que manteniu encesa aquesta llàntia que mai no s’apaga perquè la seva llum és l’Amor.
La vostra manera de viure ens recorda que el més important, gairebé sempre, passa en silenci. Com el murmuri que calma el dolor quan ja no queda ningú més, com l’arrel amagada que sosté el pes de l’arbre, com la saba oculta que fa florir « els camps… Sou aquest batec humil que treballa sense descans perquè tota la resta continuï viva. La vostra manera de romandre-hi, mentre la societat es fragmenta entre lluites, presses i cansaments, no es pot mesurar ni explicar. Perquè vetlleu en la nit davant de Déu, portant al més profund del vostre ésser els sofriments, les esperances i els noms de tothom. La vostra fidelitat amagada viu a la llum del Misteri etern, pregant per sostenir tantes famílies trencades, tants sacerdots cansats, tantes solituds invisibles… Només els vostres genolls magolats consolen les llàgrimes que ningú més no coneix i obren camins invisibles per a la Gràcia.
En la senzillesa contemplativa del claustre, en la litúrgia serena de cada jornada i en el treball silenciós de les vostres mans, l’Evangeli esdevé veritat, bondat i bellesa. I en aquesta solemnitat de la Santíssima Trinitat comprenem encara més profundament la vostra vocació: heu estat atretes cap a l’interior mateix de l’amor de Déu per romandre-hi, intercedint per tots nosaltres. Gràcies per recordar-nos, a través dels vostres ulls, que ningú no habita tan profundament el cor del món com qui viu unit al Cor de Crist. Perquè mentre vosaltres pregueu cada instant, l’Església pot respirar en pau, com un estatge sant on l’Amor roman vetllant per cada ferida d’aquesta terra.
