Quatre etapes —Fer memòria, Interpretar, Orientar i Celebrar— acompanyaran les Esglésies locals, les Conferències Episcopals i les agrupacions continentals fins a l’Assemblea eclesial de l’octubre de 2028 al Vaticà. Al final de cada assemblea s’elaboraran dos documents. Una pregunta comuna orientarà tot el procés.
Per donar suport a la fase d’implementació del Sínode, la Secretaria General del Sínode ha publicat el document «Cap a les Assemblees 2027-2028: etapes, criteris i instruments per a la preparació». El text concreta el calendari, la metodologia i els criteris amb què les Esglésies locals d’arreu del món, les seves agrupacions nacionals i continentals, són cridades a compartir els fruits del camí iniciat després del Document final del Sínode 2021-2024, fins a la celebració de l’Assemblea eclesial de l’octubre de 2028.
Les quatre etapes del camí
El camí, que conduirà a la celebració d’una assemblea en cada etapa, s’articula en quatre moments progressius, marcats per verbs clau que en destaquen la finalitat eclesial i espiritual:
Fer memòria — primer semestre de 2027.
Assemblees d’avaluació a les diòcesis i eparquies, cridades a rellegir l’experiència d’implementació del Document final mitjançant un relat narratiu i una carta adreçada a les altres Esglésies.
Interpretar — segon semestre de 2027.
Assemblees de les Conferències Episcopals (nacionals o regionals), que elaboraran un informe teològic-pastoral i una carta adreçada a les altres Esglésies locals.
Orientar — primer quadrimestre de 2028.
Assemblees continentals, de les quals sorgirà un informe prospectiu capaç d’identificar prioritats i orientacions compartides.
Celebrar — octubre de 2028.
Assemblea eclesial de tota l’Església al Vaticà, juntament amb el Sant Pare: el camí recorregut serà reconduït a la unitat i posat a disposició del discerniment de tota l’Església.
En tots els nivells, l’Assemblea no constitueix el moment final del procés, sinó un moment de celebració, d’avaluació, de síntesi i, sobretot, de rellançament de la conversió sinodal de l’Església.
Una pregunta comuna
Allò que preserva la unitat del procés és una pregunta comuna, que cada etapa està convidada a desenvolupar en el seu propi context:
A la llum de l’itinerari realitzat després de la conclusió del Sínode 2021-2024 i en vista d’oferir els seus fruits com a do a les altres Esglésies i al Sant Pare: quin rostre concret d’Església sinodal missionera i quins nous camins de sinodalitat estan emergint en la vostra comunitat?
Els fruits de cada etapa: l’intercanvi de dons entre les Esglésies
El document precisa que no es tracta de repetir la consulta del Sínode ni d’afegir tasques suplementàries a la vida de les comunitats, sinó de rellegir allò que ja s’ha viscut, reconèixer-ne els fruits i les dificultats, i posar a disposició l’experiència madurada en una lògica d’intercanvi de dons entre les Esglésies.
Les dues primeres assemblees (les de nivell local i nacional) elaboraran dos textos complementaris: un document de relectura —l’informe narratiu per a les diòcesis i eparquies, i l’informe teològic-pastoral per a les Conferències Episcopals— i una carta a les altres Esglésies locals, redactada durant la mateixa Assemblea. Aquesta carta és l’instrument concret de l’intercanvi de dons: cada comunitat ofereix allò que ha madurat i es disposa a acollir el que les altres Esglésies li ofereixen.
Les assemblees continentals, per la seva banda, elaboraran un informe de perspectives que servirà per a la preparació de l’Instrumentum laboris (document de treball) de l’Assemblea eclesial de 2028.
Tots els materials es trametran a la Secretaria General del Sínode segons un calendari precís:
- fins al 30 de juny de 2027 per a l’etapa diocesana i eparquial;
- fins al 31 de desembre de 2027 per a l’etapa de les Conferències Episcopals;
- fins al 30 d’abril de 2028 per a l’etapa continental;
tot plegat en preparació de l’Assemblea eclesial de l’octubre de 2028.
Les paraules del cardenal Grech
«El que proposem a les Esglésies locals —afirma el cardenal Mario Grech, secretari general del Sínode— no és una tasca addicional, sinó un temps de discerniment compartit i d’acció de gràcies, en què rellegir junts allò que l’Esperit fa créixer a l’Església i reconèixer els passos que som cridats a fer.
Les Assemblees no són, de fet, una consulta sociològica ni un procés deliberatiu, ni tampoc una verificació tècnica, sinó més aviat una profunda experiència eclesial i espiritual de discerniment: un moment de síntesi i de rellançament del camí, perquè l’intercanvi de dons entre les Esglésies esdevingui una experiència concreta i la sinodalitat es tradueixi cada vegada més en un estil ordinari de la vida eclesial al servei de la missió.»
Composició de les Assemblees, responsabilitat i metodologia
El document subratlla que la composició de les Assemblees ha de ser coherent amb el seu objectiu. En la selecció dels participants es garantirà una atenció adequada a la relació entre homes i dones i entre les diferents generacions, així com a la diversitat cultural i eclesial —incloent-hi preveres, diaques, religiosos i religioses, membres d’associacions, moviments i noves comunitats, i fidels no integrats en estructures organitzades— i a la presència de persones que viuen situacions de fragilitat o marginació.
Es prestarà una atenció especial a la participació dels rectors de parròquia. Quan sigui oportú, també hi podran participar representants d’altres Esglésies i comunitats cristianes o d’altres religions.
És essencial que les persones escollides estiguin disposades a donar suport al procés més enllà de 2028, contribuint a garantir-ne la continuïtat.
La responsabilitat del procés recau en el bisbe diocesà o eparquial per a les assemblees locals, en el president de la Conferència Episcopal per a les nacionals o regionals, i en els responsables de les instàncies continentals per a aquest nivell. Els equips sinodals, activats en tots els nivells, s’encarregaran de la seva organització i coordinació.
Pel que fa a la metodologia, el document convida a mantenir la conversa en l’Esperit, ja àmpliament difosa i utilitzada, com a referència metodològica privilegiada.
Eines i acompanyament
El document s’inscriu en la fase d’implementació del Sínode, tercer moment del procés definit per la constitució apostòlica Episcopalis communio, després de la consulta al Poble de Déu (2021-2023) i de la fase de celebració, que va culminar amb les dues sessions de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, celebrades l’octubre de 2023 i l’octubre de 2024.
Inaugurada pel papa Francesc amb el lliurament del Document final, aquesta fase va ser confirmada i promoguda pel papa Lleó XIV. El text publicat concreta allò que ja s’havia avançat a les Pistes per a la fase d’implementació del Sínode (29 de juny de 2025).
Juntament amb el Document final i les Pistes, també acompanyen el procés els informes finals dels grups d’estudi instituïts pel papa Francesc després de la primera sessió de l’Assemblea, publicats progressivament al lloc web de la Secretaria General del Sínode. A més, la Secretaria General del Sínode posarà a disposició nous materials de treball i organitzarà trobades formatives en línia per donar suport als responsables del procés a les Esglésies locals.
