Data: 28 de juny de 2026
Estimats amics i amigues:
Demà la litúrgia ens convida a celebrar la solemnitat dels sants apòstols Pere i Pau, les dues grans columnes sobre les quals el Senyor va voler sostenir visiblement la seva Església. Aquesta festa posa davant dels nostres ulls dos homes units des dels inicis del cristianisme, dos referents que continuen essent, per al Poble de Déu, guardians de la fe, testimonis de l’Evangeli i pilars ferms de l’esperança.
Pere i Pau són per a l’Església i per a nosaltres escoles lluminoses i petjades vives que assenyalen el camí cap a Crist. Un camí que no sempre és senzill, que de vegades és tremendament pedregós i que, potser, ens porta per senders complicats, plens de solitud, cansament o fred, però que sens dubte val la pena. Perquè així és la vida en Déu: un camí de vegades difícil, però profundament travessat per l’amor.
Aquests dos apòstols no van ser homes perfectes, sinó que els habitava una profunda humanitat. En les seves vides hi va haver por, fragilitat, combat interior. Pere va conèixer la tristesa de la nit i el plor amarg de qui, tot i estimar el Senyor fins a l’extrem, experimenta la feblesa de negar-lo. Pau va tastar l’ardor cec de la persecució per a, després, estimar allò que havia combatut, fins al punt de lliurar-s’hi completament. No eren perfectes, però sí estimats, i això va ser precisament el que els va redimir. Perquè Déu no es va cansar d’ells: els va cridar, els va esperar, els va aixecar i els va fer seus, transformant el seu passat dolorós en llars de gràcia i de plenitud infinita.
Després d’una vida viscuda per al Senyor i en el Senyor, tots dos van experimentar el lliurament absolut i el martiri més cruel. Pere i Pau testimonien —amb el seu exemple— que cap foscor no és definitiva quan el cor es manté sostingut per l’amor de Déu.
Aquest dia ens recorda, una vegada més, que el Senyor no edifica la seva Església sobre cors impecables, sinó sobre éssers humans capaços de deixar-se abraçar per la seva misericòrdia. Crist sosté la nostra fragilitat amb la subtilesa de les seves mans, modela la nostra imperfecció amb la llum de la seva divinitat i transforma les nostres cendres en fogueres resplendents.
Avui estem cridats a seguir les petjades d’aquests apòstols, a deixar-nos conduir per la veu del Mestre. I a fer-ho amb alegria, entrega i passió, amb la fidelitat senzilla i quotidiana que neix de l’encontre amb el Senyor. Tant de bo el testimoni d’aquests apòstols il·lumini els nostres camins, perquè mai no deixem d’adreçar-nos cap al cor de Jesucrist, allà on l’alba sempre acaba arribant…
