Data: 5 de juliol de 2026
Amb entusiasme –no ho dubto–, seguim recordant els gestos i les paraules de la visita del sant Pare. Ens tocarà recollir, no podia ser de cap altra manera, els fruits que aniran arribant. No volem, però, ser dels qui demanem immediatesa i celeritat. Tot arriba quan és el temps apropiat. Siguem-ne conscients. I fent referència, un cop més, al temps, avui rescatem de la saviesa popular aquella dita estiuenca que a tots ens convida a la vida: «a l’estiu tota cuca viu». El temps estival és una bona invitació per fer aquelles coses que teníem pendents, de vegades en forma de viatges, de repòs, de lectura, de descans, de visites. Viure és el que realment volem. El misteri de la vida l’anem desembolicant plegats, amb encerts i errades, però és d’aquesta manera: «vivint», dia rere dia. Així descobrim el valor i la bellesa d’aquest misteri que se’ns ha donat.
L’estiu, associat per a molts amb les vacances, és un temps per aprofitar. Ho diem sense embuts: la fi del període escolar dona noves possibilitats i també algun mal de cap. No ho neguem. Les famílies s’han de ressituar. La logística familiar és una «assignatura» que aquests darrers anys ha aparegut amb força. Amb tot, volem ser dels qui acceptem sempre el misteri de la vida per viure’l i gaudir-lo.
En el context missioner actual, però, voldria fer algunes consideracions sobre la proposta de vida que volem oferir. Sabem que una persona no viu més ni millor, segons el criteri de la quantitat de coses que fa. Hi ha perills contemporanis.
Un d’aquests que no deixa viure és la saturació del jo. Aquest perill es manifesta quan es creu saber-ho tot, tenir-ho tot, controlar-ho tot. És impossible portar una vida en aquestes condicions, i encara menys, convidar algú a viure-la amb serenor. Un altre d’aquests entrebancs quotidians és la dispersió. Són molts els aparells que interfereixen en el nostre procés de maduració. Al final som incapaços de restar en pau amb el propi silenci. Restar en silenci dona la possibilitat de viure a fons, considerant la presència de Déu com algú que habita la «soledad sonora» de la qual parlava sant Joan de la Creu. Un tercer element que distorsiona la vida és l’existència de la por, i la incapacitat que genera el fet de poder-la afrontar i superar. I un quart element és l’expansió de la cultura de la frivolitat, de la superficialitat, de la monotonia.
Així, doncs, «quina proposta de vida oferir?». La missió no és un receptari de fórmules ni suggeriments aleatoris provinents dels evangelis. La invitació que ens fa Jesús té molt a veure amb l’experiència d’obertura i, per tant, d’acollida. Això és el que volem. Omplir la nostra existència de relacions que transformin els tancaments, les rutines i les desídies en oportunitats de creixement.
Tant de bo que aquest temps estival, tan intens i desitjat, sobretot pels joves i pels infants, sigui per a ells una proposta de vida. Que puguin créixer en la pròpia interioritat, en l’acceptació de l’altre, en l’amistat vers Jesús, en l’alegria que neix de l’esperança que Déu ens ofereix. Sense oblidar mai el ritme de cada persona. No podem prescindir, ni marginar mai ningú d’aquest desig fort i real de voler viure. No podem tancar-nos mai al diàleg amb ningú. Tots som aprenents d’aquest misteri que és la vida. Tant de bo, en el seu transcurs, la missió que ens toca dur a terme sigui sempre per poder créixer en la satisfacció de viure agraint tot allò que Déu ens dona.
