Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El primer diumenge de juliol l’Església celebra la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, una iniciativa de la Conferència Episcopal Espanyola, en ple inici dels desplaçaments d’estiu i molt a prop de la festa de sant Cristòfol, patró dels conductors i transportistes, que celebrem cada 10 de juliol.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit, així com de la dedicació de la catedral de Tarragona, de custodiar el que és humà, de les paraules del Sant Pare durant el viatge apostòlic, d’una cultura de la lentitud, de les convivències de famílies, del valor del silenci i la pregària en el temps d’estiu, de confiar enmig de la foscor, de l’ordenació de dos diaques permanents i de la manera de viure l’estiu amb més profunditat.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, expressa que la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit ens recorda que la carretera no és només una via per transitar, sinó també un lloc on es posa a prova la nostra humanitat, el respecte pels altres i la mansuetud i que “conduir és una responsabilitat moral, ja que les nostres accions poden afectar greument els altres”. Afirma que “la prudència, la paciència i el respecte no són només virtuts lloables en la conducció”, sinó que són “autèntiques expressions de caritat cristiana” i que “també a la carretera estem cridats a estimar el proïsme”. Manifesta que aquesta jornada vol ser també un reconeixement a les persones que treballen al servei de la mobilitat i de la seguretat a la carretera. En aquest context, demana que “preguem perquè puguem gaudir del trajecte i tornar a casa sans i estalvis”, així com que “preguem per les víctimes dels accidents de trànsit i per les seves famílies”. Finalment, demana que “santa Maria, model de prudència, i sant Cristòfol intercedeixin per nosaltres” i que “el Senyor beneeixi els nostres camins perquè siguin sempre espais de vida, de respecte i d’esperança”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que després de la restauració de la seu metropolitana al segle XII, sant Oleguer reorganitzà eclesiàsticament Tarragona i que la nova catedral, consagrada l’any 1331, commemora la seva dedicació cada 4 de juliol des de 1931, gràcies al cardenal Vidal i Barraquer. Subratlla que aquesta celebració “és una festa especialment significativa per a tota l’arxidiòcesi, ja que la catedral és la mare de totes les esglésies del nostre territori i el signe visible de la comunió eclesial al voltant del bisbe”. Assenyala que “la cerimònia de dedicació d’una església és rica en simbolisme”: “l’altar és ungit amb el sant crisma, les parets són marcades amb creus de consagració i el temple s’omple de llum i d’encens”, signes que manifesten que aquell lloc queda reservat per sempre al culte diví i que, alhora, evoquen el baptisme i la confirmació dels fidels. Finalment, remarca que “la catedral és, a més, un signe d’unitat”, perquè acull la càtedra del bisbe i és el centre de la vida litúrgica de l’Església diocesana.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que Lleó XIV, a l’encíclica Magnifica humanitas, demana tenir cura del que és humà davant la transformació digital, especialment en la veritat, el treball i la llibertat. En aquest sentit, proposa “redescobrir la veritat com a bé comú, protegir la dignitat del treball i salvaguardar la llibertat davant tota dependència i mercantilització”. Afegeix la necessitat de verificar la veritat en el discurs públic i assenyala que “assumida com a bé comú, pot assegurar les bases d’una comunicació justa”. Pel que fa al treball, destaca que “la norma general ha de continuar essent la protecció dels llocs de treball i del paper insubstituïble de la persona humana”. Finalment, adverteix dels riscos per a la llibertat en l’àmbit digital i recorda que “no s’han de subestimar les formes més subtils de dependència vinculades a l’economia digital de l’atenció”, així com que “si la tècnica es converteix en criteri absolut, la persona corre el risc de ser tractada com una dada, un engranatge o una mercaderia”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “primer l’amor, després la tècnica” va ser la frase d’Antoni Gaudí que aparegué en el cel de Barcelona en el moment de la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Destaca que aquella celebració mostrava com la tècnica està al servei de les aspiracions humanes i de la veritat de Déu. Recorda les paraules del Sant Pare durant el viatge apostòlic, que ajuden a aprofundir en l’amor de Déu que il·lumina el cor humà. Subratlla que, en el dia de Corpus, el Papa parlava de l’Eucaristia com “el do de la presència viva de Crist enmig nostre”, “que lliura la seva vida per nosaltres i ens fa entrar en comunió d’amor amb Déu Trinitat”. Afirma que Lleó XIV convidava a fer de la fe una escola que ens fa agenollar davant Déu i davant el proïsme, i a no fugir, a comprometre’ns personalment en la construcció del bé comú, així com que recordava amb força que no podem creure en Jesús i promoure la guerra. Finalment, afirma que les paraules del Papa han de ser com una brúixola que orienta la nostra vivència de la fe i l’acció i el compromís com a cristians.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que a l’encíclica “Magnifica humanitas” “el papa Lleó advoca per una cultura de la lentitud”, perquè “les coses veritablement importants requereixen temps” i recorda que “educar un ésser humà és una tasca pacient, que no es pot mesurar amb criteris d’eficiència”. També adverteix que “la rapidesa en obtenir una resposta pot fer que s’apagui el desig de plantejar preguntes”. En aquest context, afirma que “el Papa es refereix a una carta que va escriure Plató”, per destacar la necessitat de l’esforç i el temps per conèixer la realitat, i que per això proposa “una veritable higiene de l’atenció: ritmes que incloguin silenci, estudi reflexiu, lectura, anàlisi ponderat”. Assenyala que “també per construir una societat veritablement humana cal temps”. Finalment, demana que “siguem constructors de la ciutat de la convivència i la pau, conscients que és una construcció “més lenta, menys visible i menys cridanera”, però capaç de generar l’esperança que creixi una veritable “civilització de l’amor””.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que, “del 17 al 19 de juliol, sota el lema Viure, compartir i créixer, la Delegació Diocesana de Família i Vida de la nostra diòcesi tortosina torna a organitzar les Convivències de Famílies”, definides com “un espai acollidor on cada persona és estimada pel que és i no pel que aporta”. Afirma que “la família cristiana està cridada a ser reflex d’aquesta comunió” i recorda que Jesús va escollir el caliu d’una llar, la humilitat, la pobresa, Natzaret. Considera que “aquella santa família ens va ensenyar que la grandesa no consisteix a posseir molt, sinó a donar-se fins a l’extrem” i que aquest és l’esperit que es vol viure en les convivències, a la Casa de les Teresianes de Jesús, “dissenyades per convertir la feina quotidiana en pregària, el cansament més feixuc en confiança i el lliurament en una joia profunda”. Recorda que Jesús “va construir família des dels ulls de tots aquells amb qui es va creuar a Galilea” i que “allà on Ell arribava, naixia una nova fraternitat”. Finalment, demana que “la Sagrada Família de Natzaret ens ensenyi a fer de cada llar un bell reflex del Cel: trobant-nos com a desconeguts i tornant a casa com a veritables germans”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que el papa Lleó XIV ens convidava al llarg de la seva visita a les nostres terres a «no deixar-nos aclaparar pels ritmes i les seduccions externes, conreant espais de silenci, detenint-nos potser alguns minuts al dia per a llegir l’Evangeli i parlar amb Déu». Expressa que “el ritme de les nostres vides sovint ens afeixuga i ens cansa” i que “el desig de repòs, especialment aquestes setmanes en les quals molts gaudiran de vacances, és present i és ben legítim”. Ens convida a “aprofitar aquest temps per dedicar una mica més d’espai a Déu” i permetre que Ell “ens parli des d’un ritme més assossegat”. Recorda també que el papa ens deia a l’Àngelus del 21 de juny que “no cal pensar en el “contemplar” com en una experiència exclusiva, reservada a alguns sants o als monjos i als ermitans”, sinó que “tots podem fer-ho, esforçant-nos per dedicar, entre els compromisos de cada dia, moments de quietud per a romandre en silenci davant Déu”. Finalment, diu que “sempre som a temps de girar la mirada cap a Déu, però potser precisament quan el ritme baixa d’intensitat sigui una ocasió més que propícia per a retrobar-nos amb Ell i, fent-ho, girar la mirada cap al nostre interior per analitzar la nostra salut espiritual”.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “la vida humana coneix també moments de foscor” i que “hi ha situacions que ens desborden, ferides difícils d’expressar i sofriments que sembla que ens deixin sense horitzó”. Recorda l’evangeli dels deixebles d’Emmaús, que “caminaven abatuts i sense esperança”, però quan “el Senyor ressuscitat va sortir al seu encontre pel camí i es va donar a conèixer en partir el pa”, “comprengueren que Déu no els havia abandonat i que l’última paraula no pertanyia a la mort, sinó a la vida i a l’esperança”. Afirma que “la fe cristiana no elimina màgicament el sofriment” i que “confiar no significa deixar de patir ni ignorar el dolor”, sinó “no concedir al sofriment l’última paraula”. Subratlla que “la qüestió decisiva no és com fugir de les nostres ombres, sinó on cerquem la llum” i que “el cristià sap que la veritable llum neix de Crist ressuscitat, que continua fent-se present en la Paraula, en l’eucaristia i en la vida de l’Església”. Finalment, destaca el testimoni de Gaudí, que conegué la foscor, però va continuar endavant gràcies a la seva confiança en Déu, i afirma que el seu exemple “ens pot ajudar a redescobrir una confiança més profunda en Déu” i a descobrir que “Crist sempre ens acompanya en el camí”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, comunica que “aquest diumenge, a la S.E.C. de Sant Llorenç, la nostra diòcesi celebrarà amb alegria l’ordenació de dos diaques permanents». Expressa que el diaca és “memòria viva que l’Església sols és de Crist quan s’agenolla per rentar els peus, quan escolta el clam dels pobres, quan posa la taula de la Paraula i de l’Eucaristia i de la caritat al mig del poble”. Recorda que “el papa Francesc en el Jubileu dels diaques va resumir la vocació dels diaques amb tres paraules: perdó, servei desinteressat i comunió”. Afirma que “aquests dos nous diaques ens ajudaran a construir la nostra diòcesi com una Església menys preocupada per conservar-se i més disposada a donar-se; menys clerical i més samaritana; menys tancada i més missionera”. Agraeix als dos diaques, Esteve i Juan Antonio, la seva disponibilitat. Finalment, demana que “ajudem els diaques a viure amb alegria, humanitat i senzillesa la seva vocació” i que “tots plegats donem testimoni que l’Església comença sempre allà on algú s’ajup per servir”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, expressa que “el temps estival és una bona invitació per fer aquelles coses que teníem pendents, de vegades en forma de viatges, de repòs, de lectura, de descans, de visites” i que “l’estiu, associat per a molts amb les vacances, és un temps per aprofitar”. Recorda, però, que “una persona no viu més ni millor, segons el criteri de la quantitat de coses que fa” i alerta de perills contemporanis com la saturació del jo, la dispersió, la por, la superficialitat o la cultura de la frivolitat. Subratlla que “la invitació que ens fa Jesús té molt a veure amb l’experiència d’obertura i, per tant, d’acollida” i que cal “omplir la nostra existència de relacions que transformin els tancaments, les rutines i les desídies en oportunitats de creixement”. Finalment, desitja que aquest temps estival sigui una proposta de vida per créixer “en la pròpia interioritat, en l’acceptació de l’altre, en l’amistat vers Jesús i en l’alegria que neix de l’esperança que Déu ens ofereix”, i que “la missió que ens toca dur a terme sigui sempre per poder créixer en la satisfacció de viure agraint tot allò que Déu ens dona”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
