Data: 12 de juliol de 2026
Estimats diocesans,
estimada Església d’Urgell
Al llarg d’aquestes setmanes us he escrit, a la llum del testimoni d’Antoni Gaudí, sobre algunes de les experiències més profundes de la vida humana: el seguiment de Crist, la solitud, i el lliurament i la confiança enmig de la foscor. Tres coses que també formen part del nostre camí quotidià i de la vida de fe de tants homes i dones del nostre temps.
El centenari de Gaudí no ha volgut ser únicament un record cultural o artístic. Ha estat sobretot una invitació a redescobrir la dimensió espiritual d’un home que va saber viure amb la mirada posada en Déu. La seva obra continua parlant al món perquè va néixer d’una fe autèntica, viscuda amb humilitat, esforç i esperança.
La visita del Sant Pare ha servit per renovar la nostra consciència de pertànyer a l’Església universal i ens anima a tornar al centre de la nostra fe: Jesucrist. Enmig de la incertesa, l’individualisme i la pèrdua del sentit transcendent, continuem anunciant que Crist és la veritable llum del món i l’esperança que no decep.
Gaudí va comprendre que la bellesa autèntica no acaba en si mateixa, sinó que condueix cap a Déu. També nosaltres estem cridats a fer visible aquesta bellesa de l’evangeli en la nostra manera de viure, de treballar, de servir i d’estimar. Cada cristià pot convertir-se, amb senzillesa, en reflex de la presència de Déu enmig del món.
Tinguem una mirada més profunda sobre la vida. Una mirada capaç de descobrir Déu també en la fragilitat, en la recerca sincera, en el sofriment i en l’esperança quotidiana.
Us convido a conservar en el cor aquesta crida a mirar més amunt, a no deixar que les preocupacions, el cansament o el soroll del nostre temps apaguin en nosaltres el desig de Déu. Crist continua caminant amb la seva Església i continua cridant-nos a viure amb fe, esperança i caritat.
Amb la benedicció i l’afecte del vostre bisbe i servidor,
