Data: 9 d’agost de 2026
Però d’on brolla la força per perdonar? Com és possible perdonar quan ens han ofès o perjudicat? Sabem molt bé que, si ens deixem emportar per les nostres passions, reaccionem amb violència i odi. Com ser capaços, doncs, de fer aquest gest de generositat que és perdonar?
Quan era a Menorca, una jove de Maó em va preguntar si creia que era possible el perdó. Aquesta dona havia estat maltractada per la vida i sentia molta rancúnia en el seu cor i també desitjos de venjança vers moltes persones que li havien fet mal: el seu ex-espòs, antigues amistats, el seu pare… Sabia que era bo perdonar i deixar que cicatritzessin les ferides del cor per poder mirar amb esperança el futur, però se’n sentia impotent, incapaç.
Vaig tenir un llarg diàleg amb ella, intentant que s’adonés que és molt difícil perdonar si no ens hem sentit mai veritablement perdonats. Quan algú ens perdona una mala jugada que li hem fet, només perquè sí, perquè ens estima, aleshores sentim un gran alleujament i brolla un sentiment gran de gratitud des del fons del nostre ésser. Crec que només aprèn a perdonar aquell que ha estat perdonat. Experimentar en la nostra vida el perdó és la millor manera d’animar-nos a emprendre nosaltres aquest camí.
És important l’experiència d’haver estat perdonat per una persona estimada, potser per la nostra esposa o el marit, o pels nostres fills o germans. Però la clau per poder perdonar és experimentar el perdó de Déu. Aquest perdó és meravellós i extraordinari, en primer lloc, perquè procedeix del nostre Creador. Qui ens perdona és aquell que ens ha fet i ens ha destinat a estar amb Ell. Però és també extraordinari perquè el seu perdó és incondicional: Déu ens l’ofereix sense que nosaltres el mereixem, sense que hàgim fet res per aconseguir-lo. Ens l’ofereix perquè ens estima. El Déu revelat a la Bíblia és “misericordiós i compassiu” (Ex 24, 6), és “aquell que perdona” (Ex 34,7). Ens consolen i encoratgen les paraules del Salm: “Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable. […] El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor. […] No ens castiga els pecats com mereixeríem, no ens paga com deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’Orient és lluny de l’Occident” (Sl 103,3-4.8.10-12). El creient està convençut que, malgrat el mal que hagi pogut fer, Déu sempre el perdona i li ofereix l’oportunitat de tornar a començar.
(Cf. “El perdó, una necessitat del nostre món”, en J. M. ROMAGUERA – M. GUARCH (eds), Encendre l’esperança. Dotze pistes per a un gran repte, CPL, Barcelona 2025)
