Data: 13 de setembre de 2026
No només personalment, sinó també com a comunitat, necessitem el perdó, perquè sovint errem en el camí i som infidels al nostre Senyor. El Concili Vaticà II va reconèixer amb franquesa i claredat que en l’Església hi ha deficiències, que “hi ha hagut al llarg dels segles, entre els seus membres, clergues i laics que foren infidels a l’Esperit de Déu” i que “tampoc no ignora la distància entre el missatge que ella porta i la feblesa humana d’aquells a qui és confiat l’Evangeli” (GS 43; cf. LG 15). Per això, com a Església hem de reconèixer els nostres propis defectes i combatre’ls amb valentia, “perquè no perjudiquin la difusió de l’Evangeli”. L’Església se sent cridada per Crist a una “perenne reforma” de la qual, en tant que institució humana, té necessitat sempre (UR 6).
El papa sant Joan Pau II, en ocasió del Jubileu de l’any 2000, va promoure una gran petició de perdó i va convidar els cristians a posar-se de genolls davant de Déu, reconeixent les faltes comeses per l’Església. No cal témer reconèixer les culpes i equivocacions, si n’hi ha hagut. La presència del mal i del pecat enfosqueix la imatge de Crist que ha de reflectir el rostre de l’Església: persecucions d’heretges, guerres de religió, lluites fratricides, pecats de persones individuals i de grups, misèries morals i espirituals dels pastors… Reconèixer amb honestedat els errors de l’Església en la seva història, acceptar les zones fosques i demanar perdó diu més a favor de la credibilitat de l’Església que no pas una apologètica en un to defensiu a tota costa.
A propòsit dels casos d’abusos de menors per part de clergues, va dir Benet XVI que havien “enfosquit la llum de l’Evangeli com no ho havien aconseguit ni tan sols segles de persecució” i va parlar de “ferides infligides al cos de Crist” (Carta Irlanda 10-3-2010). El rostre de l’Església apareix cobert de pols i el seu vestit esquinçat (Discurs 20-12-2010). Per això, va demanar reiteradament perdó a les víctimes: “És comprensible que us resulti difícil perdonar o reconciliar-vos amb l’Església. En nom seu, expresso obertament la vergonya i el remordiment que sentim tots. Alhora, us demano que no perdeu l’esperança” (Carta Irlanda 10-3-2010).
La vigília del passat Sínode, el papa Francesc va promoure una celebració penitencial a la Basílica de Sant Pere, mostrant i fent realitat que no es pot ser una Església sinodal sense experiència de reconciliació. A l’homilia, el Papa es preguntava: “Com podem ser creïbles en la missió si no reconeixem els nostres errors i no ens inclinem a curar les ferides que hem causat amb els nostres pecats? I la sanació de la ferida comença amb la confessió del pecat que hem comès” (Reflexió 1-10-2024).
(Cf. “El perdó, una necessitat del nostre món”)
