Data: 13 de setembre de 2026
Estimats nens i nenes,
estimats mestres,
estimada Església d’Urgell,
Aquesta setmana heu començat les classes d’un nou curs escolar. Aprofitant aquestes lletres dominicals, voldria parlar-vos a vosaltres, nens i nenes, adolescents, joves, pares, mestres i professors, que heu tornat a l’escola o bé a l’institut.
L’inici de les classes sempre ens regala l’olor dels llibres nous, el soroll alegre dels patis i la promesa d’un camí per recórrer junts. Però enguany, en mirar els ulls dels nostres nens i nenes, vull convidar-vos a fer una reflexió inspirada en les alertes que el pensament actual ens llança sobre la deriva de les nostres famílies i escoles. Sovint el món adult pateix una malaltia silenciosa i contemporània: l’obsessió per l’èxit, el rendiment i l’eficàcia total. Correm el perill de mirar els fills de Déu no com a subjectes lliures, sinó com a objectes millorables, com a petits projectes d’un «emprenedoria» vital que cal dissenyar, programar i monitoritzar. Hem entrat, tal com descriu el filòsof Santiago Gerchunoff en la seva obra En la era de los niños cosa, en una dinàmica on la criança es gestiona com una empresa i els fills esdevenen extensions del propi jo o mercaderies d’un futur brillant.
Quina equivocació tan gran des del punt de vista humà i cristià! L’educació no consisteix a afegir «complements de valor» als infants —com qui millora un producte o un vehicle— injectant hores de coneixement tecnològic, idiomes o habilitats emocionals amb l’únic objectiu de fer-los competitius. No podem permetre que les nostres llars i escoles es regeixin per aquesta vigilància obsessiva que converteix els infants en dispositius controlats o que satura les xarxes d’adults amb un control angoixant sobre cada deure i cada moviment. Quan ho fem, els robem el dret més gran que Déu els ha donat: el temps lliure, el dret a equivocar-se a soles, l’atzar de la descoberta i la llibertat autèntica de créixer sense la mirada fiscalitzadora dels adults.
La infància és un territori sagrat que demana ser acollit, no explotat. Mestres, la vostra missió és una vocació d’amor desinteressat, que ofereix refugi. L’escola ha de ser precisament aquest oasi lliure de les pressions del mercat, on el joc, l’estudi i la imaginació valguin per si mateixos. Reivindiquem aquest curs el lloc de la lectura, de les històries i de la ficció recreativa, no com a deures pedagògics, sinó com a espais de gratuïtat per estimar i jugar més enllà de tota obligació o pretensió.
Estimats nens i nenes, recordeu sempre que als ulls del Senyor valeu pel que sou, pel vostre misteri únic com a persones, i no per la vostra capacitat de complir les expectatives i motlles del món. Comencem aquest curs redescobrint la bellesa de viure a contracorrent d’aquesta competència feroç. Que Déu us beneeixi i us acompanyi en aquest viatge d’aprenentatge i de llibertat.
Educere, una arrel llatina que ens encoratja a guiar el nostres fills cap enfora. Fem créixer el seu potencial perquè no són part d’un producte que fabriquem.
Amb la benedicció del vostre bisbe i servidor,
