Data: 27 de setembre de 2026
Quan participem de l’Eucaristia ho hem de fer disposats a transformar els nostres cors. Sempre estem necessitats de conversió i el nostre model a seguir sempre és Crist. Un model certament inabastable, però per això mateix també irrenunciable. En paraules del papa Lleó XIV al centre penitenciari de Can Brians 1 el passat 10 de juny: «A cadascun us dic: Déu t’estima com ets, però et somia millor! El Senyor ens permet a tots començar sempre de nou, perquè ser humà i ser cristià no consisteix a no equivocar-se sinó a créixer en la capacitat de convertir-se, penedir-se, esmenar-se i, sobretot, de reconciliar-se i de perdonar.»
Com viure l’acció transformadora de l’Eucaristia? Si donem una ullada a la mateixa distribució d’una església, aquesta ens mostra els diferents elements que composen la celebració. Hi veiem una seu on s’ubica el celebrant, ja que Crist està sempre present a la seva Església, sobretot en l’acció litúrgica, i és present en la persona del ministre que la presideix (Cf. SC, 7). Hi veiem l’ambó des d’on és proclamada la Paraula i Déu «és present en la seva paraula, perquè quan es llegeix a l’Església la Sagrada Escriptura, és Ell qui parla.» (SC, 7). Hi veiem l’altar, la taula del banquet, és allí on el pa i el vi es transformen en el cos i en la sang de Crist pel memorial de la seva mort i resurrecció; en el banquet pasqual participem de Crist, l’ànima s’omple de gràcia i fem un tast de la glòria venidora (Cf. SC, 47). Hi veiem, està clar, el lloc per al poble sant, i Déu és present quan l’Església es reuneix en el seu nom ja que Crist ens va dir que: «On estan dos o tres congregats en el meu nom, allí estic Jo enmig d’ells» (Mt, 18,20). (Cf. SC, 7).
L’Eucaristia no es limita a una mera participació formal, cal que tingui transcendència en la nostra vida i és a partir d’aquesta conversió dels nostres cors que els seus efectes ens porten a mostrar a Crist a través de les nostres paraules i de les nostres obres a tots aquells amb els quals tractem, tenint els mateixos sentiments de Crist, com ens diu l’apòstol sant Pau.
L’Eucaristia «és l’anunci que el temps, habitat per Aquell que és el Ressuscitat i Senyor de la història, no és la mort de les nostres il·lusions sinó el bressol d’un futur sempre nou, l’oportunitat que se’ns dona per a transformar els moments fugaços d’aquesta vida en llavors d’eternitat. El diumenge és una invitació a mirar cap endavant.» (Dies Domini, 84).
