Oïdes a les acampades
A les platges de Ceuta, centenars de migrants, moltíssims menors d´edat, van aixecar tendes on aixoplugar-se. A les places, les acampades denuncien que el dret a l’habitatge no està garantit i que tenir feina no assegura poder pagar una llar. Són realitats diferents, però ofereixen una radiografia colpidora: alguna cosa no funciona, quan les estructures que haurien de protegir les persones o no ho fan o les assenyalen com a problema. Una emergència no pot desplaçar-ne una altra.
No podem confondre situacions ni simplificar-ne les causes. A Ceuta, després d’una arribada massiva, hi ha una emergència migratòria i de protecció de menors que exigeix identificació, acollida digna, cooperació entre administracions i responsabilitat europea. Entre nosaltres, moltes famílies pateixen una crisi d’habitatge alimentada per l’escassetat d’oferta assequible, la precarietat, l’especulació, la recerca del màxim rendiment i unes polítiques insuficients.
La platja i la plaça ens conviden a fer-nos ressò de les preguntes que el papa Lleó XIV ens plantejava: «Quin és el problema del sistema que permet que una persona gran sigui expulsada de casa seva?». I hi afegeixo: quin problema empeny a tants nens i joves a voler fugir del seu país? Si el sistema és el problema, treballem perquè sigui part de la solució. No serà que fallen o hem desplaçat els valors morals que ho sustenten?
Aquestes preguntes ens colpeixen. A més de reaccionar davant l´emergència, cal cercar-ne les causes sistèmiques. Alguna cosa no funciona quan la casa és un negoci i un actiu financer, i no primerament una llar; o quan un menor migrant és vist abans com una amenaça que com un infant. Deixem de castigar les persones empobrides i lluitem contra la pobresa i la precarietat.
Ja era hora que el principal problema del país fos tractat com el principal desafiament que demana respostes, pactes d’Estat i acords entre administracions públiques i ciutadania que no poden esperar.
L’Evangeli ens demana acostar-nos a les tendes, escoltar noms i històries, i convertir la compassió o la indignació en polítiques justes. El nivell de qualsevol civilització es mesura per la manera com protegeix la vida i la dignitat dels més vulnerables.
+ Xabier Gómez OP
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
Autor de la fotografia: Catalunya Press
