Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 18 d’octubre, l’Església celebra la 100a Jornada Mundial de les Missions, coneguda popularment com el Domund (Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe), promoguda per les Obres Missionals Pontifícies. És una jornada en què tota l’Església universal prega d’una manera especial pels missioners i missioneres i col·labora econòmicament amb les comunitats dels territoris de missió.
El lema d’aquesta edició, «Un en Crist, units en la missió», posa l’accent en la comunió i la corresponsabilitat de tots els batejats en l’anunci de l’Evangeli. La jornada convida les parròquies, les comunitats i els fidels a sentir-se part d’aquesta missió a través de la pregària, el testimoni i la solidaritat.
En el marc d’aquesta Jornada, el dissabte 17 d’octubre, el santuari basílica de la Mare de Déu de Núria acollirà la tercera edició de la Trobada del Tren Missioner. Serà una jornada de festa, reflexió i celebració al voltant de l’animació missionera, adreçada a infants i joves, famílies dels grups de catequesi, escoles, parròquies, associacions i moviments de l’Església, així com a missioners, sacerdots i religiosos. La trobada vol ajudar els participants a prendre consciència de la crida a la missió i a descobrir que anunciar l’Evangeli i compartir l’amor de Jesús és una responsabilitat de tothom.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del centenari del Domund, així com de la primera comunió d’Albert Camus, de la Mare de Déu de la Salut, de mantenir-se fidels a la veritat, de la dignitat humana i d’una Església que prega.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que el Domund “ens recorda que la missió no és patrimoni d’uns quants, sinó que compromet tot el Poble de Déu”. Explica que en la dinàmica adreçada als infants, titulada «Missió impossible»”, es proposa als infants una tasca que “cap d’ells no pot resoldre per si sol”, però que esdevé possible quan col·laboren entre tots. Afirma que “evangelitzar no és una aventura individual”, sinó que “és una obra de Déu, que duem a terme plegats” i recorda que “per estar units entre nosaltres hem de viure units a Crist”. També destaca l’exemple de “santa Teresa de l’Infant Jesús, patrona de les missions”, que “va sostenir els missioners amb la pregària i va oferir la seva vida per l’evangelització”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu per tants missioners i missioneres que anuncien Jesucrist i que serveixen els pobles amb generositat” i que “preguem per ells, col·laborem amb la col·lecta i demanem al Senyor noves vocacions missioneres”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “encara que els missioners són l’avantguarda de la missio ad gentes, tots els batejats som cridats a participar en la missió eclesial”. Assenyala que “en aquests cent anys, la situació ha canviat tant als territoris de missió com entre nosaltres” i indica, per exemple, que “el nombre de catòlics en territoris de missió ha passat de 6,8 milions a gairebé 347 milions”. Recorda que, en el centenari del DOMUND, “se’ns demana la nostra aportació a la col·lecta, acompanyada de la pregària i del sacrifici per les missions d’arreu del món” i que “aquesta aportació ha de ser la nostra mà estesa a totes aquelles persones que per a viure amb dignitat necessiten també de la fe en Jesús, el Salvador de la humanitat”. Finalment, demana que ens adonem que “el DOMUND forma part de les Obres Missionals Pontifícies” i explica que “és, en aquest cas, Lleó XIV qui, amb la seva estima per tota l’Església, fa arribar a cada lloc on hi ha necessitat l’ajut que fa possible que la missió evangelitzadora continuï viva per tot el món”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que en les profunditats del dia del Domund, “el papa Lleó XIV ens exhorta a «continuar amb alegria i zel en l’Esperit Sant el camí missioner», que «requereix cors unificats en Crist, comunitats reconciliades i, en tots, disponibilitat per a col·laborar amb generositat i confiança»”. Expressa que “la missió comença quan deixem de preguntar-nos quant rebem per descobrir quant som capaços d’entregar” i que “som deixebles missioners enviats pels camins del món per portar Crist, però també per aturar-nos davant de qui sofreix”. Destaca que “el papa Lleó XIV afirma que «si la unitat és la condició de la missió, l’amor és la seva essència»” i que ens recorda que «la Bona Nova que som enviats a anunciar al món és l’Evangeli de l’amor fidel de Déu, encarnat en el rostre i en la vida de Jesucrist»”. Considera que l’Evangeli només es fa creïble quan l’amor esdevé presència, vida i lliurament. Finalment, convida les parròquies a ser “una comunitat missionera” i destaca que cal tenir un cor unit en el Pare per esdevenir instruments de comunió i portar l’amor de Déu a les ferides del món, oferint consol a qui pateix.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que “aquest diumenge s’escau la Jornada Mundial de les Missions, i nosaltres com a Diòcesi acollim al Santuari de la Mare de Déu de Núria l’anomenat Tren Missioner”, en “un cap de setmana que ens recorda que l’essència de la nostra vida cristiana rau en la comunicació”. Prega a les famílies que pujaran a venerar la patrona del bisbat que li demanin que “siguin molts els qui escoltin la vocació a ser missioners”. Recorda que “preguem pels missioners ad gentes, o sigui, per tots els qui han sortit de les seves terres i ara evangelitzen ben lluny de casa nostra”, però que “al mateix temps us acompanyem a cadascú de vosaltres en la vostra missió d’anunci de l’Evangeli per les nostres valls i planes del bisbat”. Manifesta que “en aquest Any Jubilar Meritxel·lià, la Mare de Déu ens anima a continuar amb goig i plens del zel de l’Esperit Sant aquest camí missioner”. Finalment, subratlla que “per ser missioners cal tenir un cor reconciliat, pacificat, unificat amb el Crist” i que “si estem reconciliats crearem comunió i donarem disponibilitat a col·laborar amb generositat i confiança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, afirma que “el Domund ens recorda als catòlics que no ens uneix una estratègia ni una estructura que hàgim de salvar”, sinó que “ens uneix Jesucrist”. Afegeix que “precisament perquè som un en Ell, cap comunitat no pot viure tancada en si mateixa, cap carisma no pot caminar tot sol i cap batejat no pot considerar que la missió és una tasca dels altres”. Destaca que “la solidaritat missionera neix d’aquesta comunió” i consisteix a “compartir allò que som i tenim perquè l’Evangeli arribi a tothom”. Pel que fa a la diòcesi, manifesta que “volem créixer com a comunitats i com a testimonis de l’Evangeli, avançant tots en una mateixa direcció” i assenyala que “les unitats pastorals ens poden ajudar a viure més units a Jesús i més units en la missió”. Demana que “cuidem la pregària per les vocacions missioneres i pels nostres missioners, preveres, religiosos, religioses i famílies”. Finalment, subratlla que “el Domund no és una col·lecta amb missa”, sinó que “és la crida de Crist a estimar sense fronteres i a deixar-nos enviar”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, reflexiona sobre la catequesi finalista i es pregunta si la primera comunió ha de ser realment el final del camí de fe dels infants. Recorda l’experiència d’Albert Camus, que, en la seva novel·la El primer home, rememora la seva primera comunió i el breu contacte amb l’Església. Explica que, en el si de la família pobra de l’escriptor, “no hi havia temps” per parlar de religió, i destaca especialment la figura de la seva mare, una dona senzilla, dolça i amorosa, a qui Camus dedica aquestes paraules: “La meva mare és Crist”. Recorda que, malgrat una catequesi breu i unes respostes apreses de memòria, l’escriptor va viure alguns moments en què sentí “el misteri càlid, interior i imprecís”, especialment a través de la música de l’orgue. Finalment, convida a reflexionar sobre com viuen els infants la preparació i la celebració de la primera comunió, i es pregunta si aquesta experiència pot ser positiva per a la seva fe i per al seu contacte amb l’Església, fins al punt de marcar-los per a tota la vida.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que dilluns 19 d’octubre se celebra “la solemnitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la diòcesi de Terrassa”, “una advocació de Maria que ens recorda la seva presència maternal i la seva intercessió constant en la nostra vida”. Expressa que “quan ens adrecem a Maria amb el nom de Mare de Déu de la Salut, no li demanem únicament la salut del cos, sinó també la salut de l’esperit, la pau del cor i la força interior per afrontar les dificultats de cada dia”. Destaca que “Maria va saber acollir l’amor de Déu, la seva gràcia” i que “Maria ens ensenya a escoltar la Paraula de Déu i a confiar en la seva presència”, a viure atents a les necessitats dels altres, a tenir cura dels qui pateixen. Finalment, demana a la Mare de Déu que “ens ajudi a mantenir la fe en els moments difícils” i que “ens ensenyi a viure amb un cor obert i generós”, recordant que “la Salut més profunda neix de l’amor, de la fe i de la confiança en Déu”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que al final de la seva encíclica Magnifica humanitas, el papa Lleó fa una crida a mantenir-nos fidels a la veritat i ens convida a “no perdre’ns enmig dels fluxos incessants d’informacions i opinions que rebem”. Remarca que “el Papa ens adverteix del perill de deixar-nos portar per falses informacions o per dades manipulades” i destaca que la veritat és “un do que cal compartir” i no “una possessió que cal reclamar”. Per això, subratlla la importància del diàleg, la confiança mútua i l’educació en el pensament crític. Assenyala que hi ha una altra veritat molt més interessant d’assolir: la veritat sobre l’ésser humà. Destaca que la dignitat de l’ésser humà “es fonamenta en el seu propi ésser i és inalienable” i que tot ésser humà aspira a assolir “la seva veritat més profunda”, “perquè ha estat fet per a Déu i en el seu cor hi ha inscrit el desig d’assolir la felicitat plena”. Finalment, recorda que Jesucrist ens revela el rostre de Déu i ens crida a la comunió amb Ell, tot convidant-nos a cultivar “un cor que estima la veritat” i a cercar la saviesa capaç d’orientar la vida personal i social.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, afirma que “vivim temps complicats”, amb problemes socials com els fenòmens migratoris, la manca d’habitatge, la banalització de la vida humana i els conflictes armats. Defensa que l’Església no ha de prendre partit per cap opció política concreta, però sí “plantejar la seva doctrina respecte els temes fonamentals, com ara el respecte a la vida humana i a la seva dignitat”. Recorda que el papa Lleó XIV, en la seva intervenció davant del Congrés dels Diputats i del Senat, “ens donà, als catòlics i a tots els ciutadans en general, les claus d’interpretació de la vida política”. De les paraules del papa Lleó XIV el passat 8 de juny, en vol destacar dues idees que li semblen bàsiques per a tot cristià: el respecte a la vida humana i a la seva dignitat i l’acollida dels migrants i la promoció de la justícia social, oferint-los vies segures i possibilitats reals d’integració. Finalment, diu que les reflexions del papa Lleó XIV ens poden fer molt de bé davant de les convocatòries electorals que s’esdevindran en els propers mesos, “on els catòlics hi tenim quelcom a dir, sempre des de la nostra fe”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, reflexiona sobre la pregària com a font de felicitat i recorda que “la pregària és com l’aire que respirem. Sense aire, morim; sense pregària, també”. Explica que “hi ha moltes maneres de pregar, però totes persegueixen la mateixa finalitat: la comunió amb Ell i amb la humanitat”. Afirma que la pregària “ens dona la força que emana de Jesús mateix”, ens predisposa a viure atents als altres, “és l’avantsala de l’encontre amb Déu, el Pare, i és el moment del discerniment”. Destaca que “la clau de la pregària” és “l’alegria, la fidelitat i la senzillesa”, i que una Església que prega de debò no es mira a si mateixa, sinó que surt a l’encontre de les persones més necessitades. Manifesta que “una Església feliç és la que, gràcies a la pregària, sap entregar-se, és a dir, vincular-se amb els més necessitats per fer camí amb ells”. Finalment, afirma que “una Església feliç prega perquè sap que, més enllà de la correcció d’una manera externa, cal vetllar per un fons, un contingut, que és l’evangeli mateix i que gira sempre al voltant de l’Amor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
