Data: 25 d’octubre de 2026
Vivim en una societat exhibicionista. Les xarxes socials ens conviden a mostrar on som, què fem, què mengem, què pensem i, fins i tot, com ens sentim. Moltes expressions musicals i audiovisuals fan de la intimitat un espectacle. Fins i tot la creativa Rosalia va instal·lar un confessionari a l’escenari.
Darrere d’aquesta necessitat compulsiva d’expressar-nos, sovint batega un desig legítim de ser vistos, escoltats i estimats. Exposem i explotem la nostra imatge, però descuidem l’arquitectura del nostre ésser profund, la pau de l’ànima. Ser humans ens fa conviure amb un sentiment anomenat culpa. Els psicòlegs diuen que hi ha una culpa sana (adaptativa), que funciona com una brúixola interior. És el remordiment que ens avisa quan hem comès un error real, que ens impulsa a demanar perdó, a Déu i als altres en el cas dels creients, i ens motiva a reparar el mal causat o a canviar la nostra conducta en el futur.
En aquest context, els catòlics podem i hem d’acudir al sagrament del perdó. Seria un error pensar que és una cosa antiquada.
En el sagrament, la confessió converteix la intimitat en un àmbit sagrat de confidencialitat, respecte i oblit, on podem posar nom a veritats, errors, immadureses o pecats, sense por de ser jutjats ni de quedar-hi atrapats. Només hi ha una cosa tan alliberadora com escoltar «jo et perdono», i és sentir a dir «jo t’estimaré sempre».
Tots necessitem la misericòrdia de Déu. El del perdó és un sagrament de guarició. Tan bell i desarmat com la humilitat que el fa possible. Rega la pau i serenor de consciència, consol espiritual i fortalesa per reprendre la vida quotidiana amb tot el seu món de relacions. No el confonem amb l’acompanyament espiritual ni amb la teràpia psicològica, que pertanyen a altres àmbits.
Redescobrim les bondats del sagrament del perdó i fem-lo accessible en la vida quotidiana. Convido els preveres a revisar els horaris, els espais, l’ambientació, la motivació i l’acollida. Oferim una escolta sacramental exquisida, pacient i compassiva, capaç de fer de cada confessió una experiència alliberadora i gratuïta. Tractem qui s’hi acosta tal com voldríem ser tractats.
