'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Data: 1 de novembre de 2026
Els cristians comencem el mes de novembre amb dues celebracions que són com dues cares d’una mateixa moneda. Totes dues tenen present el misteri de la mort i de la vida eterna des de perspectives diferents. El primer dia d’aquest mes, en la solemnitat de Tots Sants, recordem tots aquells que van respondre amb generositat a la crida de Déu i que ja gaudeixen de la vida eterna. Encara que molts d’ells no els coneixem, el seu testimoniatge és com una estrella que brilla amb força i ens guia en el camí que porta a la santedat. Els seus noms ja estan inscrits en el «llibre de la vida» (Ap 20,12).
El dos de novembre celebrem la Commemoració de tots els fidels difunts. Aquest dia tenim presents aquells que han marxat d’aquest món i que «ja dormen el son de la pau» (Pregària eucarística I). Tots ells són cridats a gaudir de la glòria eterna al costat de Déu.
La mort és una realitat trista i dolorosa, que ens aclapara i ens fa por. Per a molts, morir és fer un salt al no-res. Tanmateix, per als cristians, la mort no és el final. Avui us proposo que meditem sobre algunes imatges que ens poden ajudar a recórrer amb esperança el camí que porta a l’altra vida.
L’evangelista Lluc ens descriu detalladament un captaire anomenat Llàtzer, que vivia en un portal i tenia el cos cobert de nafres. L’evangelista ens diu que, quan el captaire va morir, els àngels el van portar al cel (cf. Lc 16,22). Aquest relat va ser recollit per la litúrgia. Així, un dels cants més coneguts de les misses exequials és «Que els àngels et condueixin al paradís». Certament, els cristians creiem que, quan travessem el llindar de la mort, no estem mai sols. Déu sempre ens acompanya, ens espera amb els braços oberts i ens regala els àngels custodis perquè ens ajudin a travessar amb confiança el llindar de la porta cap a la nova existència.
També podem meditar sobre una imatge artística ben coneguda. Em refereixo a La Pietat, de Miquel Àngel. La Pietat representa la Mare de Déu amb el cos sense vida de Jesucrist a la falda. Aquesta imatge ens recorda que, quan morim, no caiem en un abisme fred i fosc. Jesús ens ha donat una mare que ens acull i a qui podem dir: «Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort». Ella està sempre atenta i disposada a rebre’ns al cel.
La tercera imatge és la d’una casa amb moltes estances. Jesús, quan parla de la seva mort, ens diu que se’n va a la casa del Pare. Es tracta d’una casa on Crist ens prepararà amorosament un lloc on viurem per sempre. Crist ens ho assegura amb aquestes paraules: «Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Jn 11,25).
Benvolguts germans i germanes, preguem per totes les persones que es troben en els darrers moments de la seva vida, perquè mai no morin soles, sinó que sempre trobin el suport de la comunitat cristiana. Preguem també, per la intercessió de tots els sants, pels nostres germans difunts, perquè puguin gaudir dels béns eterns del cel. Que Maria, estrella de l’esperança, ens acompanyi en el camí que porta al cel. I a ella li diem: “mostra’ns Jesús, fruit beneït del teu ventre”.
