La unitat i la pau

oct. 29, 2026

Data: 1 de novembre de 2026

Els béns que potser més anhelem els humans són la unitat i la pau, béns inseparables. Una pau que no sigui edificada en la unitat, en el sentit del reconeixement de l’altre com a igual, malgrat les diferències que pugui haver-hi, no és autèntica pau, sinó el domini dels uns sobre els altres. Malgrat la crua realitat de conflictes en molts llocs del món, no deixem de desitjar unitat i la pau. A més, tenim ben clar que aquest desig és una mostra de veritable humanitat.

Enfront d’aquesta realitat ens podem preguntar: per què aquest anhel en el nostre cor? I, al mateix temps, com és que ens costa tant d’aconseguir els dons de la unitat i de la pau? La fe cristiana ens aclareix que l’home i la dona són creats per Déu, a imatge i semblança seva. Tots dos, doncs, en quant (seguint metafòricament la narració bíblica) duen el motlle de Déu i els senyals dels rovells dels seus dits, amb què els ha modelats, en el seu cor hi ha desig d’unitat i de pau. El segell de Déu en relació amb el nostre actuar és la consciència, que ens manifesta si les nostres paraules, obres i omissions estan o no d’acord amb la voluntat divina.

Avançant una mica més en el tema de la unitat i la pau, trobem que aquests desitjos tenen a veure amb el nostre ésser eclesial. En cada celebració eucarística, després de resar el parenostre amb el seu embolisme, demanen per a l’Església els dons de la unitat i de la pau, sabent que som en temps de lluita contra el pecat i les insídies del maligne; tot i que tenim la certesa, en la fe, que per l’acció de l’Esperit Sant ja som una sola cosa en Crist, aquell qui és u (que ens recorda el lema de Lleó XIV: In illo uno unum). Aquesta afirmació creient ens aboca a l’esperança de la consumació de totes les coses en Crist, en la plenitud de la salvació, quan es completi del tot la unitat del Cos del Senyor en l’eternitat. Aquesta unitat serà la pau definitiva en el repòs de la visió de Déu.

Tots els sants, aquells que ens han precedit a la casa del Pare i viuen en la pau de la vida eterna, formen el Cos de Crist en l’espera de la salvació dels qui encara som en camí i de la resurrecció de la fi dels temps. Per això, són sol·lícits de nosaltres, intercedint per la nostra fidelitat a la fe cristiana i la nostra lluita perquè la unitat i la pau siguin realitat en aquest món, com a anunci del cel nou i la terra nova vers on camina tota la humanitat, per tal de participar en les noces eternes de Crist i el seu cos, que és l’Església, en el seu triomf per sempre.