'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Data: 1 de novembre de 2026
Els zombis s’han convertit en una mena d´ icona del nostre temps. Poblen sèries, pel·lícules i videojocs. Representen a l’home que sent que tot es descompon al seu voltant. Reflecteix una societat corrompuda en els seus valors i relacions; on la competitivitat i l’economia devoren a les persones. Els zombis vaguen sense rumb, són agressius, no tenen ànima, només fam de carn humana. No pensen, no viuen però amenacen la vida dels humans.
Potser aquests personatges mostren societats decadents; on hi ha poders fàctics que controlen tot i impedeixen pensar, actuar per si mateixos, forjar-se el propi destí. Expressen el desencís i la por, l’ambició que devora famílies senceres i la inclinació violenta que habita en cadascú.
La zombificació sociopolítica és un procés d’alienació en què els ciutadans perden el seu pensament crític i actuen de forma automatitzada a causa del consumisme i la hiperconnexió digital. Transforma la població en una massa passiva que facilita la manipulació mediàtica i el control per part de les estructures de poder. Aleshores el moviment deixa de moure consciències i comença a arrossegar multituds.
També hi ha colonitzacions ideològiques que arriben disfressades d’evidències indiscutibles. Entren en el llenguatge, canvien el significat de les paraules i acaben fent impensable allò que no encaixa en el relat dominant. I certa política, en lloc de convocar ciutadans responsables, prefereix fabricar seguidors enfadats: persones mobilitzades contra algú, alimentades amb eslògans, enemics i promeses impossibles.
Davant aquesta possible zombificació, l´Església des de Jesucrist proposa la santificació. Els sants són els més vius entre els vivents. No són éssers desconnectats del món, sinó dones i homes fets per la gràcia, que no es deixen posseir per la por, l’odi o l’ambició. Han après de Jesucrist a mirar cada persona com un rostre que interpel·la.
Santificar-se és recuperar l’ànima, ordenar els desigs i deixar que Déu transfiguri la nostra manera de viure. És la forma més clara de resistència i de vida. Mai serem més autènticament humans que quan organitzem la vida gravitant al voltant de l’amor de Déu. Aspirar a la santedat, no confondre amb la perfecció, és la nostra meta.
