Data: 8 de novembre de 2026

“Déu t’estima tal com ets, però et somia millor”. Aquestes són paraules del Papa Lleó en el Centre Penitenciari de Can Brians, en la seva recent visita a la nostra terra. Una frase inspirada en Sant Agustí que ens recorda que per a Déu tots i cadascú de nosaltres som importants, que Ell compta amb nosaltres, perquè ens estima infinitament i ens vol la millor versió de nosaltres mateixos, aquella que Ell ha somiat per nosaltres des de sempre i que ha començat a fer-se realitat en el nostre baptisme.

Perquè ha estat en el baptisme que hem rebut la vocació a la santedat i a l’apostolat. Ser fills i filles de Déu és una gràcia especial que hem rebut sense cap mèrit per part nostra, és un regal que orienta la nostra existència i ens guia en les nostres decisions i actuacions. El nostre camí a la terra és desenvolupar aquest regal que hem rebut, viure com a fills de Déu i germans els uns dels altres i compartir i transmetre l’amor de Déu a tots homes, germans nostres. En aquest camí cadascú responem a Déu en la vocació pròpia, sigui com a sacerdots o com a religiosos, o com a famílies, com a laics compromesos en el món dins l’Església. Però a tots ens uneix el mateix Déu i la missió d’anunciar l’evangeli i ajudar en la construcció de la ciutat terrenal segons els designis de Déu, tot edificant el seu Regne.

Precisament perquè Déu compta amb cadascú de nosaltres, l’Església, continuadora de l’obra de Jesucrist en el món també hi compta. Hi compta amb el nostre compromís evangelitzador a través de les parròquies, els centres de formació, des del compromís dels moviments apostòlics i de tantes institucions eclesials, des de la implicació en la vida social i cultural, en el món del treball i de la universitat, i en tots els àmbits de la vida humana, i especialment en l’atenció als més febles i necessitats, els predilectes de Déu. Participem de la missió de l’Església des de la vocació que cadascú hem rebut i allà on estem som presència de Déu i de la seva Església, rostre de Déu, signe d’esperança per la humanitat.

Però aquest compromís evangelitzador implica també la nostra col·laboració en el sosteniment i manteniment de les obres de l’Església, en la promoció de la vida humana tal com Déu la ha pensat, des de la seva concepció fins a la seva fi natural aquí a la terra, i per això ens són necessaris els ajuts materials per impulsar la vinguda del seu Regne en el món.

Avui celebrem el dia de l’Església diocesana i la Campanya de Germanor, que ens ha d’ajudar a sentir-nos membres de la gran família dels fills de Déu, una família en la qual tots els membres ens sentim solidaris del que afecta a tots. I per això fem les col·lectes a totes les parròquies i esglésies pel sosteniment de l’Església en aquest món. Perquè Déu compta amb cadascú de nosaltres, és veritat, però ens somia en plural, en comunitat, en una família cada vegada més gran.

Avui, doncs, és un dia per agrair a Déu tot el que hem rebut d’Ell, perquè compti amb tots nosaltres, però també és una jornada per sentir-nos corresponsables de la vida i el creixement de la seva Església. Una jornada que no s’esgota en aquest dia, sinó que l’hem de viure tots els dies de l’any. Agraeixo tot l’esforç que feu i continuareu fent per tal que la vida de l’Església eixampli els seus horitzons i arribi cada vegada a més germans i germanes perquè coneguin que Déu els estima i somia un món millor per a tots, aquí a la terra i en l’esdevenidor.