Construir la civilització de l’amor

nov. 5, 2026

Data: 8 de novembre de 2026

Estimats germans:

El papa Lleó ha reprès una expressió de Pau VI, la “civilització de l’amor”, que presenta com un camí alternatiu a la cultura del poder i l’oposició ideològica entre sistemes (MH 186). Aquesta civilització “consisteix en traduir la caritat en estructures de justícia, en donar cos institucional a la fraternitat i en considerar l’altre –ja sigui persona o poble– com un aliat necessari per a la construcció del bé comú” (MH 186). No és una utopia, sinó un projecte exigent.

Al llarg de l’encíclica fa una comparació entre la construcció de Babel i la reconstrucció de Jerusalem en temps de Nehemies. Babel és una obra edificada sobre l’orgull, concebuda sense referència a Déu, mentre que per reconstruir Jerusalem cal el dejuni, la pregària i el silenci (cf. MH 7-8). Babel es va construir de manera ràpida i caòtica; mentre que la reconstrucció de Jerusalem va ser una tasca lenta en què es va comprometre tot el poble. La civilització de l’amor es construeix, com Jerusalem, sobre la roca de la relació amb Déu, creix de mica en mica i necessita la contribució de tothom.

Cadascú de nosaltres ens hem de preguntar quin món estem construint i triar el projecte en què volem treballar (cf. MH 90). No podem ser espectadors resignats davant les fractures socials i culturals, ni simples comentaristes de les ruïnes, sinó dones i homes que entren en la història per aixecar el que s’ha esfondrat (MH 241). Cadascú, en el seu propi àmbit, ha de triar si segueix la lògica de la força o promou la lògica de la pau (MH 212).

Cadascú ha de fer el que li toca. En aquest punt, el Papa cita Tolkien. Un dels personatges de les seves novel·les deia: “No ens pertoca a nosaltres dominar totes les marees del món, sinó fer el que està a les nostres mans pel bé dels dies que ens ha tocat viure, extirpant el mal als camps que coneixem, i deixant als que vindran després una terra neta per al conreu”. El Papa afegeix que «La civilització de l’amor no neix d’un gest únic i espectacular, sinó d’una suma de fidelitats petites i constants, que fan front a la deshumanització» (MH 213).

No ens ha d’espantar la magnitud de la tasca, perquè com a cristians creiem en la força del Regne, que comença en allò petit i creix silenciosament (MH 210). Guiats per l’esperança teologal, no ens rendim, encara que els problemes semblin massa grans. Creiem que és possible construir la ciutat de la convivència i de la pau, edificada sobre l’amor. “La construcció de Babel o de Jerusalem comença en cadascun de nosaltres” (MH 130).