'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 8 de novembre se celebra a totes les diòcesis amb seu a Catalunya la diada de Germanor, també coneguda com a Dia de l’Església Diocesana, amb el lema «Déu compta amb tu». La jornada és una invitació a renovar el compromís de tots els batejats amb la vida i la missió de l’Església, des de la corresponsabilitat i la gratitud pels dons rebuts. Amb aquesta campanya, l’Església posa en relleu la importància de la pregària, la dedicació del temps, les qualitats personals i les aportacions econòmiques de tothom per sostenir la tasca pastoral, social i espiritual de les diòcesis i les parròquies. La jornada també vol apropar als fidels la realitat i la tasca de cada Església diocesana, tot donant a conèixer la seva activitat i els recursos amb què compta, en un exercici de transparència i de rendició de comptes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la diada de Germanor, així com de construir la civilització de l’amor, de la Cadena de Pregària per les Vocacions, de la finitud de la vida, de la santedat i d’una Església que lluita.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que l’Església és una gran família que “continua fent present l’Evangeli arreu del món a través de la pregària i les celebracions de la fe, l’anunci de la Paraula i el servei als més necessitats”, gràcies al compromís de moltes persones que ofereixen el seu temps i els seus recursos. Expressa que, a l’arxidiòcesi de Tarragona, les parròquies, comunitats religioses, centres d’acollida, projectes assistencials i iniciatives educatives o culturals “són una expressió viva d’aquesta presència de l’Església al servei de tothom”. Afirma que “l’Església necessita també el suport material dels seus fidels i de totes aquelles persones que valoren el bé que realitza” i considera que ajudar-la en les seves necessitats “és un gest de corresponsabilitat eclesial i una manera concreta de participar en una obra que beneficia tota la societat”. Finalment, convida els cristians catòlics de l’arxidiòcesi a sentir-se responsables de “sostenir la vida i la missió de l’Església” i demana al Senyor que “beneeixi tots els qui, amb la seva generositat, contribueixen a construir una Església viva, missionera i propera”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, afirma que “la vida de l’Església a l’arxidiòcesi de Barcelona es construeix cada dia gràcies a la dedicació generosa de moltes persones” i que “tots, amb el nostre temps, amb la nostra pregària o amb el nostre suport econòmic, sostenim l’acció evangelitzadora i caritativa de l’Església”. Afirma que “al llarg de l’any 2025 s’ha desenvolupat una intensa activitat pastoral, litúrgica, educativa, cultural i caritativa”, que “mostra una Església viva, sovint discreta en la seva acció, però profundament fecunda” gràcies a una xarxa de persones que comparteixen una mateixa voluntat de servei. Recorda que “un dels fets destacats de l’any 2025 ha estat la creació de la Comissió de Millora dels Espais Parroquials” que “vetlla per la seguretat de les persones, de les instal·lacions i de les activitats que es desenvolupen als espais parroquials”. Finalment, manifesta que “la missió de l’Església només és possible amb la col·laboració de tots” i que “cada gest de servei, cada pregària, cada aportació i cada compromís contribueixen a construir una comunitat més fraterna i missionera”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que el Dia de l’Església Diocesana “té com a objectiu ajudar-nos a prendre més consciència de ser la gran família eclesial”. Expressa que tots els qui formen part del bisbat, des de parròquies, comunitats o associacions, constitueixen “l’única Església de Crist que camina en aquesta terra”, amb diversitat de ministeris, serveis i carismes. Considera que la fe comporta un compromís amb l’Església, ja que cadascú ha d’aportar els seus dons perquè la diòcesi esdevingui una veritable família. Destaca que, en aquests moments d’urgència evangelitzadora, tots els membres de la diòcesi han d’assumir amb responsabilitat la missió eclesial i que “el que cada un de nosaltres ha de realitzar en la missió comuna forma part del somni de Déu per a cadascú”. Finalment, recorda que l’Església “ha de ser sostinguda per tots els qui la formem” i que “l’aportació econòmica de cada un de nosaltres en format de donacions, quotes, llegats, etc. és una expressió del lema «Déu compta amb tu» i un ajut per a l’acompliment de la missió eclesial: que l’Evangeli arribi a tots els pobles de la terra”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda les paraules del papa Lleó al Centre Penitenciari de Can Brians: “Déu t’estima tal com ets, però et somia millor”, una frase “inspirada en Sant Agustí que ens recorda que per a Déu tots i cadascú de nosaltres som importants” i que “Ell compta amb nosaltres”. Afirma que l’Església també compta amb nosaltres i que “participem de la missió de l’Església des de la vocació que cadascú hem rebut”, essent presència de Déu i signe d’esperança per la humanitat. Recorda que aquest compromís evangelitzador implica també la nostra col·laboració en el sosteniment de les obres de l’Església i que “per això ens són necessaris els ajuts materials” per impulsar la vinguda del Regne de Déu. Manifesta que la diada de Germanor “ens ha d’ajudar a sentir-nos membres de la gran família dels fills de Déu”, solidaris i corresponsables de la vida i el creixement de l’Església. Finalment, agraeix als diocesans l’esforç que fan per tal que la vida de l’Església arribi cada vegada a més germans i germanes perquè coneguin que Déu els estima i somia un món millor per a tots.
El bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, diu que en el Dia de l’Església Diocesana desitja arribar fins a cadascuna de les comunitats i parròquies “per donar gràcies a Déu pel do de pertànyer a aquesta Església particular, on compartim la mateixa fe, celebrem la mateixa esperança i caminem units com a deixebles de Jesucrist”. Expressa que “volem contemplar la nostra diòcesi com allò que veritablement és: una gran família”, en què “cada persona és important, ningú no sobra i tothom hi té un lloc”. Recorda que “tots som cridats a participar, a servir i a construir el Regne de Déu” i afirma que “la corresponsabilitat no és només una manera d’organitzar les nostres comunitats”, sinó que “és una expressió de la comunió que neix del Baptisme”. Convida els diocesans a renovar el sentit de pertinença a la diòcesi, cuidar les comunitats, promoure nous espais de participació i obrir el cor a aquells que busquen una paraula de consol. Finalment, anima a continuar caminant com una sola família, “convençuts que l’Esperit Sant continua suscitant en el nostre poble la força, la creativitat i l’esperança necessàries per anunciar l’Evangeli en el nostre temps”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que el papa Lleó, a l’encíclica Magnifica humanitas, “ha reprès una expressió de Pau VI, la “civilització de l’amor”, que presenta com un camí alternatiu a la cultura del poder i l’oposició ideològica entre sistemes”. Afirma que aquesta civilització “consisteix en traduir la caritat en estructures de justícia, en donar cos institucional a la fraternitat i en considerar l’altre com un aliat necessari per a la construcció del bé comú”. Recorda que l’encíclica compara la construcció de Babel amb la reconstrucció de Jerusalem en temps de Nehemies i que “Babel és una obra edificada sobre l’orgull, concebuda sense referència a Déu, mentre que per reconstruir Jerusalem cal el dejuni, la pregària i el silenci”. Considera que cadascú s’ha de preguntar quin món està construint i triar si segueix la lògica de la força o promou la lògica de la pau i que “cadascú ha de fer el que li toca”. Subratlla que “la civilització de l’amor no neix d’un gest únic i espectacular, sinó d’una suma de fidelitats petites i constants, que fan front a la deshumanització”. Finalment, afirma que “la construcció de Babel o de Jerusalem comença en cadascun de nosaltres”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “tota vocació neix d’una crida, però l’Església necessita una comunitat que pregui perquè aquesta veu sigui escoltada”. Recorda que “el passat 5 de novembre vam celebrar a la nostra diòcesi la Cadena de Pregària per les Vocacions que, durant aquest mes, uneix les deu diòcesis amb seu a Catalunya” i que “també els dies 15 i 25 tornarem a tenir aquesta responsabilitat de posar davant del Senyor el futur de la seva Església”. Considera que “tota vocació conté una petita revelació de l’amor de Déu: algú que s’atreveix a lliurar la seva vida perquè la vida dels altres pugui créixer”. Afirma que pregar per les vocacions “és una tasca de tothom i per a tothom” i que “ho podem fer junts a les nostres parròquies, davant del Santíssim, en l’Eucaristia, resant el Rosari o, senzillament, oferint una pregària amagada, un sacrifici o un acte de caritat”. Finalment, diu que “tota vocació guarda un missatge: Déu continua confiant en els seus fills, i per això ens crida”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, explica que, a redós de la festivitat de Tots Sants i de la commemoració dels Fidels Difunts, i a les portes de la fi de l’any litúrgic amb la festa de Crist Rei, l’Església convida a reflexionar sobre la finitud de la vida, “un fet que tard o d’hora ens afecta a tots”. Afirma que “Jesús es va fer home per vèncer el concepte de la mort” i que “la seva victòria sobre la mort obrí i obre també avui una nova perspectiva”: amb la mort comença una nova i veritable vida, la vida eterna”. Pel que fa al final de la vida, assenyala que “decidir com i quan ha de finalitzar la vida està en mans de Déu” i que cal “ajudar qui sofreix a no perllongar de manera artificial el seu sofriment, si aquest no té cap altra motivació que allargar una vida que està en la darrera fase i no se’ns assegura cap sortida”. Subratlla que “allò que anomenem acarnissament terapèutic és inhumà i va també contra aquesta dignitat de la vida que ens ve de Déu”. Recorda que la paràbola d’aquest diumenge ens convida a estar “vigilants, sempre a punt”. Finalment, diu que “viurem en plenitud si estimant la vida aprofitem la vida per estimar Déu i els altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, informa que Martin Scorsese “s’ha atrevit a produir una sèrie titulada The Saints”, en què “hi presenta Joana d’Arc, Francesc d’Assís, Maria Magdalena, Moisès el Negre, Maximilià Kolbe i altres sants, com homes i dones travessats per contradiccions, obligats a prendre decisions difícils i que s’havien trobat amb la força transformadora de l’amor de Jesús”. Expressa que “la santedat no consisteix en la perfecció, sinó en la deïficació; en la transfiguració de la vida fins a configurar-nos amb els mateixos sentiments de Jesús”. Considera que “prendre’s seriosament la santedat no significa prescindir de les passions humanes, sinó aprendre a ordenar-les cap a una meta” i que “no es tracta d’apagar el desig, sinó d’eixamplar-lo, educar-lo i orientar-lo cap a Déu i cap al bé dels altres”. Afirma que “la santedat dona direcció a l’existència” i que “ens recorda que ningú no ha nascut en va i que tots estem cridats a participar de la vida de Déu”. Finalment, diu que “el sant encarna el Parenostre” i que “la santedat consisteix a viure orientats cap al bé, segons la lògica de l’amor”.
El bisbe de Lleida, Daniel Palau, diu que “tot ésser vivent intenta lluitar per allò que vol” i que “si l’Església vol ser feliç, sap que ha de lluitar a favor del Regne de Déu, des de la pau”. Agraeix “la lluita dels voluntaris de diverses entitats diocesanes que se situen al costat dels més necessitats” i destaca que “els qui donen el seu temps a favor dels altres són grans lluitadors, perquè no pensen en ells mateixos, sinó en els altres”. Afirma que el pla pastoral “vol ser un referent per assolir aquesta força necessària que ens predisposi a lluitar a favor del Regne” i que “en aquest pla s’expressa la importància de la «parroquialització»”, que es tracta de “lluitar per renovar les nostres parròquies i fer que siguin expressió veritable de la proposta i la victòria de Jesús: ser una comunitat que viu la comunió i en comunió, amb Déu i amb els germans”. Finalment, demana als diocesans que es facin forts mitjançant la vida sacramental, la formació, la pregària quotidiana i la predisposició missionera, i els recorda que “la victòria de Déu, que és comunió amb Ell i és pau, està arribant”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/).
