Una persona, un vot

nov. 12, 2026

Data: 15 de novembre de 2026

Una vegada més, som cridats a les urnes per expressar amb el nostre vot el parer sobre la configuració de les càmeres legislatives de les corts espanyoles. A més, el Congrés té la potestat de l’elecció del president del govern de l’administració general de l’estat. És evident, doncs, que el vot de cada un de nosaltres és de gran importància, perquè la democràcia té en el sufragi la primera i fonamental expressió de la sobirania popular. Per aquesta raó el vot de cada persona no és solament un dret, sinó també un deure. L’autèntica democràcia demana la responsabilitat de tots els qui constitueixen la societat, no solament en el moment del vot, sinó en tot moment, amb el respecte a les lleis i a les normes de funcionament. D’ací neix la importància de l’individu per al bé de tota la societat.

Un perill constant per a tota realitat social és l’individualisme. La mirada al bé comú és necessària per al bon funcionament de la col·lectivitat. La lluita que pertoca a tothom per al bé de la mateixa democràcia és la grandesa d’ànima que ens faci capaços de viure en una autèntica moral política. No hi ha solament una ètica individual, sinó que la consciència moral ens ha de fer mirar més enllà dels nostres petits mons i cercar el bé de la polis, de la societat. Ens recorda el Compendi de doctrina social de l’Església: «La participació en la vida comunitària no és solament una de les majors aspiracions del ciutadà, cridat a exercir lliurement i responsablement el propi paper cívic amb i per als altres, sinó també un dels pilars de tots els ordenaments democràtics, a més d’una de les millors garanties de la democràcia» (190). El respecte a la dignitat humana i la seva defensa enfront dels reptes actuals, com la cultura de la mort o el món digital, allunyat del bé comú, és un dels camps importants en la moral política necessària en els moments d’incertesa que vivim.

Cada persona és fonamental per al conjunt de la societat. Als cristians se’ns demana que no caiguem en la fal·làcia de pensar que la nostra fe no té res a veure amb la nostra aportació a la societat democràtica. Aquí rau la importància de comprometre’ns a ser uns subjectes que no defugim la reflexió i el pensament crític, enfront dels relats dels qui des de postures ideològiques —ben allunyades de la realitat— cerquen interessos propis, volent fer-nos confondre el bé i el mal. Hem de recuperar més i més la capacitat de pensar per nosaltres mateixos per tal d’assumir les nostres responsabilitats morals. El nostre vot, doncs, des de la consciència moral, és necessari per al bé comú.