Estimats germans i germanes, bon dia!
Veig que avui, amb aquest mal dia, heu estat valents: felicitats!
«Crec en una sola Església, santa, catòlica…» Avui ens detenim a reflexionar sobre aquesta aspecte de l’Església que anomenem catòlica, és l’Any de la catolicitat. En primer lloc: Què vol dir catòlic ? Deriva del grec «kath’olòn», que vol dir ‘d’acord amb el tot’, la totalitat. En quin sentit aquesta totalitat s’aplica a l’Església? En quin sentit nosaltres diem que l’Església és catòlica? Diria que en tres sentits fonamentals.
1. El primer. L’Església és catòlica perquè és l’espai, la casa on se’ns anuncia la fe de manera completa, en la qual la salvació que ens ha portat Crist s’ofereix a tothom. L’Església ens fa trobar la misericòrdia de Déu que ens transforma perquè en ella hi ha Jesucrist present, que li dóna una veritable confessió de fe, la plenitud de la vida sacramental, l’autenticitat del ministeri ordenat. En l’Església cadascun de nosaltres troba allò que li cal per a creure, per a viure com a cristians, per arribar a ser sants, per a caminar en cada lloc i en cada època.
Per posar un exemple, podem dir que és com en la vida de família; dins la família, a cadascun de nosaltres se’ns dóna tot allò que ens permet créixer, madurar, viure. No podem créixer sols, no podem caminar sols, aïllant-nos, sinó que hem de caminar i créixer en una comunitat, en una família. I així és en l’Església! En l’Església podem escoltar la Paraula de Déu, segurs que és el missatge que el Senyor ens ha donat; en l’Església podem trobar el Senyor en els sagraments, que són les finestres obertes a través de les quals se’ns dóna la llum de Déu, els rius d’on agafem la vida mateixa de Déu; en l’Església aprenem a viure la comunió, l’amor que ve de Déu. Cada un de nosaltres pot preguntar-se avui: com visc jo en l’Església? Quan vaig a l’església, és com si anés a l’estadi, a un partit de futbol? És com si anés al cinema? No, és una altra cosa. Com vaig jo a l’Església? Com acullo els dons que l’Església m’ofereix, per a créixer, per a madurar com a cristià? Participo en la vida de comunitat o vaig a l’església i em tanco en els meus problemes aïllant-me de la persona que tinc al costat? En aquest primer sentit l’Església és catòlica, perquè és la casa de tots. Tots són fills de l’Església i tots estan en aquella casa.
2. Un segon sentit: l’Església és catòlica perquè és universal, està difosa arreu del món i anuncia l’Evangeli a cada home i a cada dona. L’Església no és un grup d’elit, no fa referència només a alguns. L’Església no té panys, és enviada a totes les persones, a tot el gènere humà. I l’Església única està present també en els llocs més petits. Cadascú pot dir: a la meva parròquia hi ha present l’Església catòlica, perquè també ella és part de l’Església universal, també ella té la plenitud dels dons de Crist, la fe, els sagraments, el ministeri; està en comunió amb el bisbe, amb el Papa, i està oberta a tothom, sense distincions. L’Església no es troba només a l’ombra del nostre campanar, sinó que abraça una munió de persones, de pobles que professen la mateixa fe, que s’alimenten de la mateixa Eucaristia, que són servits pels mateixos pastors. Sentir-nos en comunió amb totes les Esglésies, amb totes les comunitats catòliques petites o grans en el món! Això és bonic! I després sentir que tots estem en missió, les comunitats petites i les grans, tots hem d’obrir les nostres portes i sortir per l’Evangeli. Preguntem-nos, doncs: ¿Què faig per a comunicar als altres l’alegria de trobar el Senyor, l’alegria de pertànyer a l’Església? Anunciar i testimoniar la fe no és cosa de pocs, també ens toca a mi, a tu, a cada un de nosaltres!
3. Un tercer i últim pensament: l’Església és catòlica perquè és la «casa de l’harmonia» on unitat i diversitat saben conjugar-se juntes per a ser riquesa. Pensem en la imatge de la simfonia, que vol dir acord i harmonia, diversos instruments sonen junts; cadascun manté el seu timbre inconfusible i les seves característiques de so harmonitzen sobre quelcom en comú. A més hi ha qui guia, el director, i en la simfonia que s’interpreta tots toquen junts en «harmonia», però no se suprimeix el timbre de cada instrument; la peculiaritat de cadascun es revalora al màxim encara més.
És una bonica imatge que ens diu que l’Església és com una gran orquestra en la qual hi ha varietat. No tots som iguals ni hem de ser tots iguals. Tots som distints, diferents, cada un amb les qualitats pròpies. I això és el que té de bonic l’Església: cada un aporta el seu, allò que Déu li ha donat, per a enriquir els altres. I entre els components hi ha aquesta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, que no es contraposa; és una varietat que es deixa fondre en harmonia per l’Esperit Sant; ell és el «Mestre» veritable. Ell mateix és harmonia. I aquí preguntem-nos: ¿A les nostres comunitats vivim l’harmonia o lluitem entre nosaltres? A la meva comunitat parroquial, al meu moviment, on jo formo part de l’Església, critiquem? Si critiquem no hi ha harmonia, sinó lluita. I aquesta no és l’Església. L’Església és l’harmonia de tots: mai no hem de parlar els uns contra els altres, mai no hem de lluitar! ¿Acceptem l’altre, acceptem que hi hagi una varietat justa, que aquest sigui diferent, que aquest pensi d’una manera o d’una altra —en la mateixa fe es pot pensar de manera diferent— o tendim a uniformar-ho tot? Però la uniformitat mata la vida. La vida de l’Església és varietat, i quan volem posar aquesta uniformitat sobre tots matem els dons de l’Esperit Sant. Preguem a l’Esperit Sant, que és precisament l’autor d’aquesta unitat en la varietat, d’aquesta harmonia, perquè ens faci cada vegada més «catòlics», o sigui, en aquesta Església que és catòlica i universal. Gràcies.
